Esperpent processista: Lluís Llach desferma una guerra d'insults i retrets a l'ANC

Lluís Llach va arribar a la presidència de l'ANC per rellançar el projecte i està accelerant el seu procés de descomposició. L'entitat que un dia va ser referent de l'independentisme cívic ha acabat reduïda a una arma llençada entre dirigents processistes. En les últimes 24 hores, l'enfrontament i la divisió interna han fregat l'esperpent

Tot va començar amb una carta personalitzada que va enviar Lluís Llach als militants aquest diumenge. Va ser amb motiu de l'inici de la votació telemàtica sobre la reforma dels estatuts de l'entitat. Aquest tema ha generat una gran tensió entre el sector oficialista i els crítics, que tenen idees oposades sobre què ha de ser l'ANC

Els crítics, encapçalats per l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, van acusar Lluís Llach de trencar la neutralitat i voler condicionar la votació. Dirigents del sector oficialista han contraatacat amb retrets i desqualificacions

L'espectacle demostra que l'entitat ha tocat fons i allunya encara més l'ANC de les bases independentistes. Aquesta entitat ha passat de ser un moviment de masses transversal a una organització marginal en mans de l'elit processista. Tot un símbol de la decadència processista

Cruïlla de retrets i desqualificacions

Les expresidentes de l'ANC Elisenda Paluzie i Dolors Feliu han recriminat a Lluís Llach la seva carta a la militància. Paluzie ha dit que en la seva etapa com a presidenta mai van fer campanya a favor de la reforma dels estatuts. “Amb aquest correu està més clar que mai que l'objectiu és que deixi de ser una assemblea on tots som iguals i passi a ser una entitat presidencialista dirigida des de dalt”, ha tuitejat

Julià de Jódar, mà dreta de Lluís Llach, li va respondre retreient-li la seva absència a la protesta contra el Rei Felip VI a Montserrat. “Us inhabilita per encapçalar el moviment”, ha dit, “en els fets sou intel·lectuals autonomistes”

Elisenda Paluzie ha contestat que és a la Universitat de Glasgow representant l'ANC i que fa 35 anys que fa activisme. "No estic jubilada", ha dit amb segones, "faig el que puc quan puc". També ha ironitzat dient-li a Jódar que "segur que tots han après molt sobretot de vostè"

Paluzie ha acusat la direcció de l'ANC d'utilitzar el “xantatge emocional”, les desqualificacions i la intolerància. Jódar respon acusant els crítics de "fer-se les víctimes mentre creen un partit per fer créixer el pantà autonomista"

Lluís Llach no s'ha pronunciat sobre la polèmica. Sí que ho ha fet l'expresidenta de l'entitat, Dolors Feliu, donant suport a la posició dels crítics. També Josep Costa, que ha contraatacat Lluís Llach amb el seu propi manifest contra la reforma dels estatuts

"La direcció de l'ANC està enviant missatges als socis per tots els canals oficials, demanant el SÍ a una reforma d'estatuts que amb prou feines té el suport de la meitat del Secretariat. Més de 200 socis us demanem que no accepteu aquesta manera de fer", ha tuitejat

Socis i simpatitzants, avergonyits

La guerra entre dirigents i exdirigents a X ha provocat el rubor de molts socis i simpatitzants de l'ANC. De l'independentisme en general, que fa temps que ha deixat de confiar en aquestes entitats. Als tuits de Paluzie, Jódar i Costa s'hi poden llegir molts missatges crítics amb la deriva dels dirigents processistes i les seves estructures

El sector oficialista vol introduir canvis com passar de la majoria qualificada a la majoria simple i permetre la perpetuació dels càrrecs. Els crítics ho veuen com un intent d'apropiar-se de l'entitat. De fons continua el debat sobre si l'ANC ha de continuar sent un moviment cívic o s'ha de transformar en un partit

Mentrestant, van perdent adeptes i capacitat de mobilització social com va quedar demostrat a la protesta a Montserrat. Un acte que va servir també per evidenciar els vincles entre l'entitat i Carles Puigdemont