@assemblea El processisme torna a fer el ridícul en un acte contra el rei Felip a Montserrat
L'ANC qualifica els Mossos de 'còmplices del règim' per requisar banderes i simbologia processista
Un nou intent de l'independentisme ha quedat en evidència amb el ridícul protagonitzat a Montserrat, on amb prou feines unes desenes de persones es van unir a la protesta contra la visita del Rei. L'ANC, amb el suport de Lluís Llach, havia convocat una marxa per bloquejar l'accés al santuari de la Moreneta, però la manca de participants ha estat aclaparadora.
La convocatòria, que pretenia ser un acte multitudinari, va resultar en una resposta mínima. En comptes dels centenars de persones que s'esperaven, només uns pocs es van unir a la protesta. Tot i aquest fracàs, Llach i l'ANC van intentar presentar la manifestació com un “rebuig massiu i pacífic” al monarca, quelcom que distava molt de la realitat.
El president de l'ANC, Lluís Llach | Europa Press
L'ANC encara viu a la dècada passada
En el seu intent de mantenir viva la flama del procés, l'ANC segueix aferrant-se a símbols buits del processisme. Tot i que la societat catalana sembla haver perdut l'interès per aquestes protestes, els líders independentistes insisteixen en la rellevància d'aquest tipus d'actes, en un intent de salvar el que queda del seu discurs:
Entre les queixes dels assistents, destaca la denúncia de confiscació de banderes independentistes per part dels Mossos d'Esquadra, a qui l'ANC va anomenar "còmplices del règim". Per la seva banda, Llach va afirmar que "si Espanya vol aquest Rei, que se'l quedin. Catalunya no vol cap Rei":
L'esdeveniment de Montserrat és només un altre exemple de la creixent manca de suport a les protestes independentistes. Cada cop més, aquestes manifestacions es limiten a petits grups sense repercussió mediàtica, evidenciant el desgast d'un moviment que ja no aconsegueix mobilitzar la ciutadania com abans
El processisme com a refugi de la irrellevància política
El fracàs de l'ANC a Montserrat no és un fet aïllat, sinó que reflecteix una tendència més àmplia de l'independentisme. Amb un processisme que s'ha quedat sense gasolina, aquests actes no són més que un eco del que van ser algun cop. Tanmateix, els líders processistes segueixen buscant la rellevància a través de tot aquest univers simbòlic.
Més notícies: