Junts surt al rescat de l'ANC de Lluís Llach després del seu enèsim fracàs

Lluís Llach, persona propera a Carles Puigdemont, tant en l'àmbit personal com en el polític, va arribar a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per revertir la seva decadència. Després d'un any de mandat, l'entitat està fracturada i acumula derrota rere derrota. L'última, l'enèsim fracàs de la convocatòria en protesta per la visita del Rei Felip VI a Montserrat.

L'arribada de Lluís Llach a la presidència de l'ANC va crear suspicàcies pel seu servilisme a Waterloo. Tot i que sempre ha negat les seves intencions de convertir la plataforma cívica en una sucursal del xiringuito de Puigdemont, l'estreta relació entre tots dos és evident.

Estratègia de Junts per amagar el fracàs de l'ANC

L'última demostració, la reacció a l'uníson dels dirigents de Junts contra l'actuació policial a Montserrat. Inclòs Puigdemont, que feia deu dies que no donava senyals de vida tot i l'escàndol de corrupció que esquitxa el PSOE. I que ha decidit trencar el seu silenci per defensar l'ANC, i de passada carregar contra el Rei i contra Salvador Illa.

El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va exigir la compareixença al Parlament de la consellera d'Interior, Núria Parlon. Li demanen explicacions per la “actuació desproporcionada” dels Mossos a Montserrat. Batet assenyala la “connivència” del Govern Illa amb el monarca, i acusa la policia de “requisar banderes i fer detencions”.

La diputada Anna Navarro ha dit que “avui detenen i ataquen independentistes mentre el nostre president segueix a l'exili”. La portaveu del grup parlamentari Ennatu Domingo parla de “repressió” del “dret de manifestació”.

És clar que en les declaracions dels representants de Junts hi ha una clara estratègia per utilitzar l'aldarull amb fins polítics. Les enquestes no van bé i necessiten marcar múscul independentista per recuperar la confiança perduda. Aprofiten per intentar desgastar el PSC, a qui Puigdemont acusa d'un “pla per espanyolitzar” Catalunya.

Però també hi ha una intenció de tapar el fracàs de l'ANC de Lluís Llach desviant l'atenció sobre la suposada brutalitat de la policia. La realitat és que, un cop més, una convocatòria que pretenia ser massiva va acabar en una concentració d'algunes desenes de persones, en la seva majoria d'edat avançada.

La crua realitat del processisme

Oriol Junqueras també va reaccionar, però centrant les seves crítiques en la monarquia i evitant les crítiques a l'actuació policial. Mentre Junts i l'ANC fan front comú denunciant la repressió, ERC marca un perfil més antimonàrquic. L'ANC sempre ha estat una entitat més propera a Junts, mentre que Òmnium Cultural està en l'òrbita d'Esquerra.

Lluís Llach va sumar ahir un altre fracàs, com totes les convocatòries i performances que ha fet l'ANC aquest darrer any. La seva intenció era recuperar la il·lusió de l'independentisme cívic i tornar a convertir l'ANC en una organització de masses. La manca de joventut a les convocatòries és una mostra clara de la desconnexió amb el processisme.

L'independentisme comparteix el rebuig a la monarquia, però veu en les mobilitzacions processistes una estratègia estèril. D'aquí que ja ni les manifestacions antimonàrquiques tinguin èxit. I que l'ANC es conformi amb fer entrar el Rei al monestir per la porta del darrere.