E-Noticies Les quatre lliçons que deixa l'agressió a un nadó a Barcelona
La realitat passa per sobre del relat sostingut fins ara per l'esquerra i els seus altaveus
L'actualitat política de la setmana a Catalunya ve marcada un dia més per la crisi d'inseguretat. La brutal agressió d'un estranger a un nadó d'un any en un parc de Montjuïc, a Barcelona, ha provocat una indignació entre la ciutadania. Després es va saber que l'agressor és un equatorià multireincident que aquest any havia passat diverses vegades per la presó però, com sol passar, estava en llibertat.
Els polítics i els mitjans de l'esquerra han intentat silenciar el cas, o posar el focus als missatges d'odi de l'extrema dreta. Es van escandalitzar perquè Dani Esteve de Desokupa va amenaçar l'agressor d'anar a buscar-lo al jutjat. Com sempre, l'esquerra més preocupada per la seguretat de l'infractor que per les víctimes, fins i tot quan són menors i per tant éssers vulnerables.
L'agressor a l'hora de ser detingut | Cedida
L'agressió de Montjuïc, que per als mitjans és un cas aïllat, permet extreure diverses lliçons del moment actual a Catalunya. En particular pel que té a veure amb el debat al voltant de la inseguretat i la manera d'afrontar-la.
La multireincidència, un problema real
La primera lliçó és que la multireincidència és un problema real darrere de l'increment de la inseguretat a Catalunya. Això es veu molt clarament a grans ciutats com Terrassa, Manresa, Lleida, Tarragona, Calella o la mateixa Barcelona. Les estadístiques policials confirmen que un percentatge molt elevat (un 80% a Barcelona) dels delictes són perpetrats per un grup reduït de delinqüents, molts estrangers.
Quan un grup d'alcaldes del Maresme va demanar l'expulsió d'estrangers multireincidents van ser acusats de racistes, però reconèixer un problema és el primer pas per solucionar-lo. Per això ja estan prenent les primeres mesures al Congrés dels Diputats ia la Conselleria d'Interior a Catalunya per resoldre el problema.
Alguna cosa falla al sistema penitenciari
El problema de la multireincidència va més enllà de la tasca policial, perquè encara que la policia faci la seva feina i aturi els delinqüents, la lentitud de la justícia fa que tornin a sortir al carrer. Per això la Conselleria de Justícia a Catalunya està abordant mesures que permetin accelerar els judicis ràpids a aquest tipus de delinqüents . També perquè els jutges apliquin de manera més estricta la llei, ja que de vegades ha estat la pressió social la que ha enviat els delinqüents a la presó.
Per què estan al carrer aquests delinqüents? | Europa Press
En el cas de l'agressor de Montjuïc és clar que també ha fallat alguna cosa a Presons, ja que en pocs mesos havia passat quatre vegades per la presó. Cal revisar els protocols i si ha fallat alguna cosa perquè aquest perill públic fos al carrer. Això també implica canviar el paradigma de l'antic departament de justícia liderat per Gemma Ubasart amb una línia radicalment garantista.
L'esquerra no accepta la realitat
Fa anys que l'esquerra a Catalunya sostenia que la inseguretat són en realitat meres percepcions alimentades per l'extrema dreta. Els robatoris, els apunyalaments, les baralles i les agressions s'han disparat aquest darrer any. I això ha desmuntat el relat de l'esquerra, que no obstant es nega a acceptar la realitat.
Fins i tot davant d'un cas tan flagrant com aquest, aquests dies hem escoltat als mitjans que no hi ha una crisi de seguretat a Catalunya i que no cal fomentar l'alarma social . Això impedeix un debat seriós que permeti abordar mesures per millorar la seguretat ciutadana. És un exemple de com l'esquerra actua d'esquena a la realitat i una explicació de per què cada cop menys gent vota aquests partits.
La societat reacciona
Quan els governants no fan la seva feina i els polítics i els mitjans abandonen els ciutadans, la societat acaba reaccionant en defensa pròpia. Hores després de conèixer-se aquest succés, la plataforma de col·laboració ciutadana Helpers va amenaçar d'organitzar patrulles ciutadanes per garantir la seguretat "especialment dels més vulnerables". És la conseqüència lògica de l'abandó de les institucions en el deure de garantir la seguretat ciutadana.
Ara s'obre el debat sobre si està bé prendre's la justícia per la mà o és comprensible que els ciutadans es defensin quan no hi ha ningú que ho faci. Una altra de les lliçons d'aquest cas, doncs, és que si les autoritats no fan la feina els ciutadans acabaran reaccionant fins i tot al marge de la llei amb independència de si està bé o no. Per tant, hi ha una urgència a afrontar la realitat com és i posar mesures per solucionar els problemes.
Més notícies: