L'agressió a un nadó a BCN desperta la ciutadania: 'És el moment d'organitzar-se'

Incendi a les xarxes després de l'agressió d'un equatorià multireincident a un nadó d'un any en un parc de Montjuïc , a Barcelona. Mentre els mitjans públics i subvencionats silenciaven el cas o posaven el focus als discursos d'odi de l'extrema dreta, les xarxes alçaven la veu contra la inseguretat creixent a Catalunya. La cosa ha anat a més, fins al punt que ja demanen organitzar-se per garantir la seguretat dels ciutadans.

Una mesura polèmica perquè suposa desafiar el monopoli de la violència que en una democràcia descansa a l'Estat. Però que és el resultat també del cansament dels ciutadans davant del desistiment de funcions de les autoritats des de fa temps a Catalunya.

La iniciativa sorgeix de Helpers @BCNHelpers, una plataforma col·laborativa de seguretat ciutadana organitzada de manera anònima a través de les xarxes socials. Al compte de X@BCNHelpers, han llançat un missatge aquest dimarts després de l'enrenou ocasionat per l'agressió a un nadó a Montjuïc: "Ha arribat el moment d'organitzar-se fora de les xarxes per garantir la seguretat ciutadana, especialment dels més vulnerables" .

[tweet]1843361845987684545[/tweet][tweet]1843361845987684545[/tweet]

A més, asseguren que tenen "la capacitat, el suport social i el coneixement per fer-ho", i demanen ajuda per fer-ho. Els comentaris no s'han fet esperar, reflectint l'estat d'indignació generalitzat que s'està vivint aquests dies a Catalunya.

Ciutadans recolzen la iniciativa

Mitjans de comunicació com Rac1 s'han escandalitzat de les iniciatives que proposen l'autoorganització dels ciutadans per defensar-se de la inseguretat. Alerten de les conseqüències dels missatges d'odi difosos per l'extrema dreta per, a través de casos "aïllats" com aquest, augmentar la percepció d'inseguretat . Llegint els comentaris a les xarxes queda clar que els mitjans van per una banda, i la ciutadania per l'altra.

En qüestió de minuts la publicació de Helpers va rebre desenes de comentaris de ciutadans disposats a donar un cop de mà per organitzar l'autodefensa. Missatges com "vosaltres proposeu, les ganes estan", "compteu amb mi" o "com es pot ajudar". Tot i que també hi ha qui desconfia preguntant-se "qui està darrere" d'aquesta iniciativa i "amb quins interessos".

Altres han celebrat el retorn de Helpers, amb un missatge a les institucions: "O es fa una compareixença pública per explicar quina és la situació administrativa del delinqüent que ha agredit un nadó a Montjuïc i s'inicia el procés d'expulsió, o començaran a sortir patrulles ciutadanes al carrer".

Tot això és el brou de cultiu de les polítiques permissives de l'esquerra cap a la delinqüència, beneïdes pels mitjans de comunicació i els tertulians. La gent està farta d'aguantar la inseguretat als seus barris i per això decideixen autoorganitzar-se, amb el risc que comporta.

El debat etern de les patrulles ciutadanes

El fenomen de les patrulles ciutadanes no és nou, i de fet a Barcelona fa anys que operen aquests grups per exemple al metro contra els carteristes. A altres ciutats, com Terrassa, han anat sorgint també iniciatives d'aquest tipus que han estat condemnades pels governs municipals de torn. Això ha obert un debat sobre el monopoli de la violència que correspon a l'Estat i el dret legítim dels ciutadans a defensar-se quan se senten desemparats.

La indignació al voltant de l'agressió de Montjuïc s'explica no només pel fet que la víctima fos un nadó, sinó perquè plou sobre mullat. Fa temps que sectors de la societat demanen més mà dura contra la delinqüència i la deportació dels estrangers multireincidents. Unes mesures que sempre són estigmatitzades per l'esquerra i els seus mitjans afins com a racisme i ultradreta.