Europa Press Junts obre un altre cisma en parlar de 'genocidi' a Gaza
La guerra s'ha convertit en un nou motiu de divisió i disputa dins del sobiranisme
La política internacional torna a tensionar la vida política interna d'Espanya i Catalunya, i ara en particular de Junts. El secretari general del partit, Jordi Turull, va qualificar aquest diumenge de “genocidi” el que passa a la guerra de Gaza i va reclamar la fi immediata de l'ofensiva israeliana. Les seves paraules han obert una petita esquerda en un espai polític que ja arrossega tensions en nombrosos fronts.
Pilar Rahola, exdiputada i una de les veus més influents en l'entorn mediàtic de Junts, carregava contra aquestes paraules de Turull. “Tu també, Jordi?”, deia Rahola a les xarxes servint-se de la famosa locució llatina referida a la traïció. El que resulta evident és que el partit no vol embrutar-se en una qüestió tan espinosa com la defensa d'Israel.
Una esquerda que va més enllà de Junts
El debat sobre Gaza no és exclusiu de Junts. En les darreres setmanes, la qüestió palestina s'ha convertit en un factor de divisió dins de tot l'independentisme català. La presència de dirigents d'ERC i els Comuns a la flotilla internacional cap a Palestina va generar forts retrets entre les seves pròpies bases. Per a alguns militants, es prioritza la causa palestina per damunt de la catalana; per a d'altres, el vincle entre totes dues lluites és inseparable.
La situació a Palestina és crítica | Europa Press
L'ANC també ha viscut aquest xoc intern. El seu president, Lluís Llach, va expressar públicament el seu suport a Palestina, però una part dels simpatitzants de l'entitat li van retreure que la Diada pugui esdevenir un escenari de causes alienes a la independència catalana. Aquest debat ha provocat fins i tot amenaces de desmobilització entre sectors desencantats amb el que consideren una “dilució” de l'agenda nacional en discursos internacionals.
Sánchez i l'embargament d'armes
Avui mateix és notícia que el president del Gobierno, Pedro Sánchez, anunciava mesures contra Israel. En particular, anunciava un embargament d'armes, així com la prohibició del trànsit per territori espanyol de vaixells o avions que proporcionin recurs al país hebreu. Aquestes mesures arriben poc després que quedés acreditat que els embargaments anunciats fins ara eren purament nominals. I és que l'Estat encara mantenia relacions comercials, fins i tot armamentístiques, amb Israel.
Més notícies: