Muntatge d´Ada Colau i un vaixell amb una bandera de Palestina
POLÍTICA

La flotilla a Palestina fa saltar espurnes entre els crítics d’ERC i els Comuns

L'esquerra 'woke' intenta revertir la seva decadència electoral mitjançant totes les formes d'activisme

Barcelona ha estat aquest cap de setmana l’epicentre de la Global Sumud Flotilla. L’expedició internacional salpa amb la intenció d’obrir un corredor humanitari cap a Gaza. Una vintena de vaixells i centenars de voluntaris van sortir del port sota el lema “Mentre el món calla, nosaltres salpem”

La flotilla inclou activistes i personalitats d’arreu del món, alguns d’ells molt famosos, com l’actriu Susan Sarandon. També hi són l’activista sueca Greta Thunberg, l’exalcaldessa Ada Colau i dirigents d’ERC i els Comuns. Els organitzadors destaquen que la missió és no violenta i compleix amb el dret internacional. Tot i que admeten que expedicions anteriors van ser interceptades per Israel abans d’arribar a Gaza

Dues persones mirant atentament cap endavant en un entorn interior.

Crítiques internes a ERC i als Comuns

La presència de dirigents polítics de l’esquerra catalana ha obert un agre debat a les xarxes, amb crítiques des dels sectors més radicals d’ERC cap als Comuns. Xavier Martínez-Gil, del col·lectiu 1 d’Octubre, que vol recuperar una agenda unilateral per a l’independentisme, va qüestionar a les xarxes socials que “molta de la nostra esquerra sigui capaç de manifestar-se contra la repressió del poble de Palestina i no mogui un dit contra la repressió del poble català”:

Tot i que ara estigui enterrada, cal recordar que tant ERC com l’independentisme en general sempre han tingut una profunda relació de desconfiança cap als Comuns. En darrera instància, els consideren contraris a la secessió i “espanyols”, com diu algun usuari a les xarxes. Aquesta relació d’amor-odi es va forjar en aquella famosa jornada del Parlament el 2017, quan Joan Coscubiela va votar en contra de la república processista

Altres usuaris, però, han retret de manera molt dura a Martínez-Gil barrejar la situació de Gaza amb la política catalana. “Cal ser molt miserable o molt sionista (i per tant també miserable) per dir això. Els catalans sionistes sou la vergonya del país. Segrestats per Israel”, replicava un usuari

En qualsevol cas, el que resulta innegable és que, més enllà del drama humanitari, aquest debat és de consum intern entre l’esquerra. Perquè si una cosa sembla clara és que l’esquerra ‘woke’ no revertirà la seva decadència electoral a través de Flotilles o activisme. Màxim quan molts d’aquests activistes provenen d’extraccions socials molt elevades que alimenten la clàssica distància entre els votants i les elits progressistes

➡️ Política

Més notícies: