
Junts i ERC s’aferren al PSOE
Republicans i postconvergents centren les seves crítiques en el PP davant d'un nou fracàs de la seva estratègia
L'estrepitós fracàs de l'oficialitat del català a Europa ha deixat molt tocats ERC i Junts. Els postconvergents havien dipositat moltes esperances en aquesta mesura, en la qual van trobar fins i tot la unitat amb Esquerra. El seu descarrilament torna a destapar les vergonyes de l'acord d'investidura dels partits independentistes amb el PSOE.

El problema per a ERC i Junts és que, arribats a aquest punt, no tenen més remei que continuar sostenint Pedro Sánchez. Necessiten el PSOE per desencallar una amnistia que no arriba i completar els traspassos que no s'acaben de materialitzar. També per mantenir viva l'esperança amb mesures com la de l'oficialitat del català a la UE.
És significatiu que, 24 hores després, Gabriel Rufián i Jordi Turull hagin evitat fer sang amb el PSOE i hagin centrat les seves crítiques en el PP.
Turull i Rufián indulten el PSOE
Jordi Turull ha posat en valor la “implicació” del Gobierno i la “coordinació” entre el PSOE i Junts en aquesta qüestió. Però el secretari general de Junts ha dit una altra cosa cridanera. “Sabíem que seria complicat”, ha dit, i amb un to més aviat pessimista ha apel·lat a “continuar treballant” per “poder rematar-ho”.
Això és important, perquè en les últimes hores s'han disparat les crítiques a Junts per confiar excessivament en promeses que es preveien difícils de complir. A més, creixen les veus d'analistes que afirmen que les negociacions no van precisament per bon camí.
Gabriel Rufián no ha estat tan condescendent amb el Gobierno, de qui ha qüestionat el seu pes a Europa. Però també ha centrat les seves crítiques en el PP. Tampoc ha deixat passar l'oportunitat de remarcar que aquest és "un fracàs de Junts", obviant que ERC tampoc ha aconseguit cap dels seus grans compromisos.
Més enllà de les picabaralles internes, està clar que ERC i Junts comparteixen aquestes últimes hores una mateixa estratègia. Indultar el PSOE i carregar les culpes al PP i a la catalanofòbia. Una estratègia calculada davant la necessitat de continuar sostenint el Gobierno de Pedro Sánchez.
Tregua d'ERC i Junts amb la Moncloa
ERC, i sobretot Junts, van vendre el seu suport al PSOE com una oportunitat per aconseguir avenços històrics per a Catalunya. De moment, l'amnistia continua sense aplicar-se, l'oficialitat del català a Europa embarranca, i continuen sense materialitzar-se els traspassos de Rodalies i immigració. Això evidencia que la seva estratègia ha estat un fracàs.
Fins ara, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont havien marcat un perfil dur i intransigent. Junqueras ha remarcat que el seu suport als governs socialistes és condicional, i que no li tremolaran les cames per fer-lo caure. Puigdemont ha amenaçat en diverses ocasions amb ultimàtums per fer caure Pedro Sánchez.
Però en les últimes setmanes alguna cosa ha canviat. ERC i Junts han signat una treva momentània amb la Moncloa davant setmanes amb decisions importants. Els independentistes necessiten ara que el Gobierno tingui estabilitat per complir amb els acords.
La gesticulació ha donat pas a la discreció i la votació favorable en qüestions que fins ara generaven tensió. Els independentistes eviten ara el soroll per resoldre temes com l'oficialitat del català, l'opa bancària i l'aplicació de l'amnistia.

En el cas de Junts, la seva posició obeeix a la necessitat de mantenir viu Sánchez fins a resoldre les seves dues grans qüestions (l'amnistia i el català a la UE). Però, a més, Puigdemont està rebent pressions dels empresaris per apropar-se al PSOE i evitar que continuï negociant les lleis amb l'esquerra. Finalment, hi hala incomoditat de pactar amb el PP, sobretot després de la seva ofensiva diplomàtica en contra de l'oficialitat del català a Europa.
En el cas d'ERC, el suport al Gobierno de Pedro Sánchez és menys incòmode. A més, els republicans estan sostenint el govern de Salvador Illa a Catalunya, i necessiten mantenir l'estabilitat d'ambdós.
Continuar al poder costi el que costi
ERC i Junts tenen clar que necessiten mantenir el seu suport a Pedro Sánchez costi el que costi. Amb les enquestes en contra i sense una alternativa de govern clara, Sánchez els ofereix aixopluc per sobreviure una mica més. Junts continua tenint la clau de la governabilitat a Espanya, i ERC una posició privilegiada al Congrés i el Parlament.

Això no només els permet continuar tenint rellevància política, sinó continuar copant les principals empreses de l'Estat. Aquesta setmana s'ha sabut que el Gobierno proposarà un dirigent d'ERC, Albert Castellanos, com a nou vocal del consell d'administració de Red Eléctrica. Se suma als càrrecs d'ERC i Junts en llocs com RTVE o Renfe.
És difícil pensar que això no tingui costos electorals per a dos partits que són vistos a Catalunya com a traïdors i vividors. Però, de moment, prefereixen continuar tocant poder. Les eleccions municipals són a tocar, i necessiten Sánchez per obtenir unes peces de caça que poder presentar al seu electorat.
Més notícies: