El català continuarà sense ser oficial a Europa

L'oficialitat del català haurà d'esperar. Tot i l'ofensiva diplomàtica del Gobierno de Pedro Sánchez aquests últims dies, la iniciativa no ha obtingut els suports requerits per tirar endavant. Davant les reserves de diversos països, com Alemanya o Itàlia, els estats membres han decidit ajornar per segona vegada la decisió.

Aquest nou fiasco mostra la feblesa del Gobierno de Pedro Sánchez a Europa. I tensiona encara més les relacions entre l'executiu espanyol i el seu soci prioritari, Junts. Ara caldrà veure la derivada d'aquest nou fiasco de l'esquerra i el processisme.

Junts va investir Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia i l'oficialitat del català a la UE. Divuit mesos després, no hi ha ni amnistia ni oficialitat del català. Això debilita encara més el Gobierno de Pedro Sánchez, però sobretot Carles Puigdemont, que suma un nou fracàs en ple enfonsament de Junts a les enquestes.

Més dubtes que entusiasme 

Els estats membres van ajornar la primera votació al març de 2019, per les reserves que generava sobretot a nivell financer. El Gobierno, pressionat per Junts, va tornar a activar recentment la seva diplomàcia per intentar-ho una segona vegada. Però, incapaç d'aconseguir el consens necessari, l'executiu espanyol ha acceptat la petició dels països de tornar a ajornar la decisió.

El Gobierno ha volgut transmetre un missatge d'optimisme, i ha promès que seguirà treballant per convèncer els països reticents. Els processistes, per la seva banda, culpen el PP i Vox de dur a terme una ofensiva contra el català a Europa.

La presidència del Consell Europeu ha anunciat l'ajornament després que diversos països tornessin a expressar els seus dubtes financers i legals. La cosa va començar a torçar-se quan Finlàndia i Alemanya van mostrar les seves reserves.

“Espero que no haguem de votar avui perquè la qüestió no està madura”, va dir el ministre finlandès Joakim Strand. Els seus advertiments sobre la legalitat de la mesura van provocar una reacció en cadena en països com Suècia i Àustria. Tot i que el cop definitiu el van donar Alemanya i Itàlia, que van amenaçar de votar en contra si la votació prosperava.

Nou fracàs diplomàtic

El Gobierno havia introduït canvis respecte a la primera proposta, però no ha servit per convèncer els díscols. De fet, tot i que el PSOE es mostra optimista, estan encara lluny de la unanimitat requerida per aprovar-ho.

El Gobierno té ara l'oportunitat de continuar treballant per aprovar la mesura, però aquest segon revés erosiona seriosament la seva credibilitat. Obre a més una nova guerra política a Espanya amb diversos fronts.

Tot just coneguda la decisió, el PSOE ha culpat el PP i Vox d'haver boicotejat la votació en contra dels interessos d'Espanya. També es deterioren més les relacions entre el Gobierno i Junts, que ha tornat a advertir de les conseqüències. Puigdemont queda especialment tocat, ja que la seva estratègia d'aliança amb el PSOE ha estat un autèntic fracàs.