Indiferència i silenci: l'esquerra davant el problema de l'islam a Catalunya

L'islam reflecteix algunes de les dinàmiques més profundes de l'Europa actual. El motiu és que aquesta religió representa el punt cec del vell continent. D'una banda, la tolerància i liberalitat que el caracteritzen, de l'altra, la dificultat per defensar aquesta tolerància.

En aquest context, l'islam va més enllà que qualsevol altra religió. Com és públic i notori, l'islam presenta dinàmiques culturals molt problemàtiques per a Occident. Entre aquestes, la submissió de la llei civil a la llei religiosa i la seva profunda misogínia.

Davant d'això, les forces polítiques occidentals han pres dues perspectives. D'una banda, la nova dreta s'enfronta de manera directa a l'islam. De l'altra, l'esquerra (tradicional i alternativa) xuta la pilota endavant amb una barreja d'indiferència i silenci.

No cal sortir de Catalunya per observar tot això i, més en particular, l'actitud de l'esquerra. Si alguna cosa sembla clara és que l'esquerra catalana no sap què fer amb l'islam més enllà de repetir de manera abstracta el discurs de la multiculturalitat. Per la resta, no hi ha cap actor progressista que condemni afirmacions com que les dones que porten perfum “són unes fornicadores”.

Nova polèmica

Dins del reguitzell d'exemples disponibles, l'últim d'aquests és el del Congrés Islàmic per a joves que se celebrarà a Barcelona. Una mínima investigació periodística revela el caràcter integrista d'alguns dels seus ponents. És més, alguns d'aquests ponents, com Yusuf Soldado, van ser acusats pels mateixos musulmans de Mataró de replicar una “policia de la moral” a la comunitat.

Aquesta polèmica és calcada a la que vam viure fa un any amb el Congrés Islàmic de Torredembarra, que finalment es va cancel·lar per pressió política i periodística. A més de ponents objectivament masclistes, altres ponents havien de participar de manera virtual per haver estat expulsats d'Espanya. Allà hi havia, per exemple, Mohamed Said Badaoui, que va ser expulsat d'Espanya per ordre de l'Audiència Nacional.

Els que van seguir la polèmica recordaran la pressió de partits com Vox, però segur que no recorden la reacció de l'esquerra. Novament, un silenci incòmode que, com a molt, es queda en acusacions partidistes de racisme i extrema dreta. Però el cas és que l'esquerra no es pronuncia sobre activitats on es diu que portar una samarreta del Barça és perillós perquè conté una creu.

Tolerància que es converteix en infiltració

Aquest plat combinat de silenci i indiferència és el brou de cultiu que precisament desitja l'islam. Això no és una interpretació, sinó una constatació que va fer el Ministeri de l'Interior francès en un episodi que va aixecar una polseguera mediàtica al país veí. A diferència dels mitjans subvencionats, E-Notícies sí que es va fer ressò de l'exclusiva de Le Figaro.

Segons les autoritats franceses, l'islam es serveix de manera deliberada de les llibertats civils d'Europa per infiltrar el seu discurs. Fins i tot han adoptat la retòrica antiracista de l'esquerra per defensar-se de les crítiques per part de la dreta. De manera subtil, l'informe parlava que l'islam s'expandia “des de baix” amb un rosari d'activitats en aparença innocents: congressos, educació, col·laboracions, etc.

Tot això també ho ha explicat l'activista sahrauí Taleb Alisalem, que no és sospitós de racisme. Alisalem, perfecte coneixedor de l'estratègia expansionista del Marroc, explicava exactament el mateix que el Ministeri de l'Interior francès. És a dir, que - el Marroc, en el nostre cas - fa servir el soft power per “mantenir unida la gran diàspora” i orientar-la políticament.

En definitiva, que l'esquerra és un aliat per omissió de l'islam, sobretot, en qüestions de gènere. Això arriba fins a límits parodiables, com quan ERC va esborrar una publicació a xarxes que felicitava un Ramadà que segregava per gèneres. Però l'esquerra catalana veu masclisme als Reis Mags i no en què un predicador vinculi el perfum amb la fornicació.