El Govern del PSC obre una nova etapa de la legislatura amb l'absorció de la CUP

Aquesta setmana s'ha consumat el que fins ara semblava impossible, el suport de la CUP al govern "dreta" i "espanyolista" del PSC.El front progressista ampli (PSC, ERC, Comuns i CUP) ha pactat dues importants mesures. El decret llei per regular els lloguers i una moció per sancionar els ajuntaments que es neguin a empadronar persones sense residència fixa.

L'absorció de la CUP permet al PSC ampliar la seva majoria parlamentària, i obre una nova etapa de la legislatura marcada per la polarització ideològica. A un costat el front d'esquerres (PSC, ERC, Comuns i CUP) i a l'altre les dretes (Junts, PP, Vox i AC).

Cal recordar que Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat amb la promesa d'un govern transversal amb la mà estesa. Això implicava la variabilitat aritmètica amb totes les formacions, amb només dues excepcions. La preferència cap a ERC i Comuns, d'una banda, i el veto a Vox i Aliança Catalana, de l'altra.

El PSC obre una nova legislatura

Dos factors han contribuït principalment al canvi de rumb del PSC. D'una banda, la polarització ideològica que s'ha anat incrementant durant aquests primers mesos de la legislatura. D'altra banda, la inestabilitat d'Illa, acorralat per diverses crisis, sense pressupostos i xantatjat constantment pels seus socis.

En aquest context, Salvador Illa tenia dues opcions. Recolzar-se en el PP i Junts per aprovar els comptes i fer-se fort al centre, o enfortir l'aliança amb les esquerres per eixamplar la base del seu govern. Al final ha decidit copiar a Pedro Sánchez i traslladar el sanchisme a Catalunya.

Comença ara una nova legislatura amb el PSC entregat a l'extrema esquerra, que intentarà imposar el seu model econòmic i social al Govern. Una nova etapa en què la dreta queda definitivament aïllada, sense capacitat d'influència. I dividida entre la dreta nacionalista (Junts i AC) i la dreta constitucionalista (PP i Vox).

Els dilemes d'Illa

El PSC es va trobar amb la difícil missió de voler ocupar el centre sense la majoria suficient (42 diputats) i un Parlament altament polaritzat. Al final ha hagut d'escollir bàndol, i ha optat per l'esquerra. Però això li planteja seriosos dilemes a partir d'ara.

El PSC es va presentar a les eleccions defensant un model d'ordre, que ara pot quedar en entredit per la seva complicitat amb la CUP. Fa només un mes els cupaires encoratjaven els disturbis a Salt i els atacs contra la policia. Ara el PSC s'alia amb ells mentre segueix defensant la mà dura contra la delinqüència.

Els socialistes han comprat a més el marc mental i el relat de l'esquerra sobre el problema de l'habitatge. La qual cosa l'està portant també a una flagrant contradicció. D'una banda vota amb ERC, Comuns i la CUP a favor de sancionar els ajuntaments que rebutgen empadronar okupes. Però d'altra banda recolza la moció del PP per fer fora els okupes en 24 hores.

Coalició de perdedors

També hi ha la possibilitat que el PSC hagi cedit amb el decret de l'habitatge per pur tacticisme parlamentari. Per al Govern era fonamental apuntalar el suport d'ERC i Comuns, per aconseguir el suplement de crèdit necessari per governar sense pressupostos. Els Comuns havien amenaçat amb trencar definitivament si no s'aprovaven les seves mesures sobre l'habitatge.

Al Govern li van tremolar les cames i va acabar cedint, incorporant de pas la CUP a la seva coalició progressista. Després d'unes setmanes difícils amb diverses crisis damunt la taula (Rodalies, aranzels, DGAIA, inseguretat), el Govern aconsegueix prendre aire.

Però lligar-se a ERC, els Comuns i la CUP pot tenir els seus costos a llarg termini. Sobretot perquè són les tres formacions que més vots van perdre en les últimes eleccions, i que tenen les pitjors expectatives per a les pròximes. Illa aconsegueix estabilitzar el seu govern, però a costa d'hipotecar el seu govern i unir els seus destins a una coalició de perdedors.