@VilafrancaAj La CUP aprova els pressupostos al PSC en un ajuntament català
La CUP està immersa en una nova estratègia que implica establir aliances parlamentàries amb altres partits
La política municipal sempre porta moltes sorpreses que serien impensables fora d'un ajuntament. A Catalunya hi ha diversos exemples destacats. Un dels més clars és l'alcaldia de Xavier García Albiol a Badalona. I fa poc també vam veure un altre cas cridaner a Terrassa, on acusaven ERC d'aliar-se amb Vox per fer una moció de censura contra l'alcalde.
L'últim exemple cridaner ens ve des de Vilafranca, on el govern municipal del PSC ha aconseguit aprovar els comptes gràcies a la CUP. En la més clàssica tradició cupaire, els antisistema no revelaven el sentit del seu vot, que era determinant. Però finalment, i per sorpresa de tothom, un dels seus regidors va votar a favor i l'altre es va abstenir.
Això va conduir a una segona votació en què el vot de l'alcalde era un vot de qualitat que podia desempatar. Això és doblement cridaner si es té en compte que és la primera vegada que la CUP aprova uns pressupostos a l'Ajuntament de Vilafranca.
Des de la CUP han explicat que són conscients de la seva contradicció, però que volien aprofitar “la finestra d'oportunitats que implica un govern en minoria”. És a dir, donar els seus vots a canvi d'alguna cosa. Malgrat això, els cupaires de Vilafranca explicaven que la seva abstenció no significa que estiguin d'acord amb el pressupost, sinó que és un “gest de responsabilitat i compromís amb la ciutadania”.
El nou secretari general de la CUP, Non Casadevall | CUP
La nova estratègia de la CUP
Encara que aquest esdeveniment hagi ocorregut a Vilafranca, és simptomàtic de la nova estratègia que vol seguir la CUP arran del Procés Garbí. Com va explicar la nova direcció del partit, la CUP no renunciarà a aliances estratègiques per anar guanyant petits espais d'influència.
Amb aquesta decisió, la CUP no fa altra cosa que incorporar-se a una vida parlamentària normal després d'haver patit un important càstig electoral. Això implica que els anticapitalistes hauran de suportar les crítiques a les seves contradiccions. Perquè han passat d'una marginació voluntària en nom dels seus ideals a voler ser un actor polític normal i comprensible.
Més notícies: