La fallida Renda Bàsica, l'exemple del declivi de l'esquerra woke a Catalunya

El Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal a Catalunya, un projecte ideat per la CUP i que ERC es va fer seu, té pinta de tenir els dies comptats. Tot i formar part de l'acord entre el PSC i els republicans per a la investidura de Salvador Illa, el Govern ha decidit frenar-lo.

L'executiu socialista l'ha relegat a la cartera de Drets Socials (abans depenia de Presidència). També ha fulminat el director de l'Oficina del Pla Pilot per a la RBU. David Raventós, que cobrava 80.000 euros anuals, ha estat acomiadat i al seu lloc han col·locat Guillem Vidal. Ara el projecte entrarà en una fase de replantejament i redisseny. O el que és el mateix, a la fase prèvia a la seva defunció.

El Pla Pilot de la RBU era una prova on es proposava regalar mensualment 800€ per adult i 300 per menor d'edat. Això beneficiant un total de 5.000 persones durant dos anys, independentment de la seva renda i ingressos. La mesura mai no es va dur a terme perquè, més enllà d'haver-hi una majoria parlamentària en contra (PSC, Junts, PP i Vox sempre s'han mostrat reticents), no hi va haver mai suports suficients per incloure'l en els pressupostos. Hauria costat un total de 40 milions d'euros.

Tot i que la majoria del Parlament estava en contra d'aquest experiment, el Govern de Pere Aragonès va decidir mantenir l'Oficina per al Pla Pilot de l'RBU. Només el 2022 va costar 4 milions d'euros en sous, xerrades i altres. Un malbaratament de diners públics evidents per a un projecte que no tenia recorregut.

No en tenia perquè, bàsicament, la fase següent del pla era ampliar aquest subsidi a tota la població a Catalunya. Això representaria un cost de 50.000 milions d'euros anuals, molt més que el pressupost anual de la Generalitat. La intenció dels seus promotors (ERC, Comuns i la CUP) era sufragar aquest dispendi amb el comodí d'“apujar els impostos als rics”. Els que ens recordaven en plena sequera que “l'aigua no cau del cel” van oblidar que els diners tampoc no ho fan.

La caiguda d'aquest Pla Pilot, a més de significar una mica de seny a l'hora de gestionar els diners públics, també evidencia -una altra vegada- el declivi de l'esquerra woke a Catalunya. Una esquerra que ha influït molt (potser massa) en la darrera dècada a la política catalana. Però que ara no viu precisament el seu millor moment.

L'aparició de la CUP a la política parlamentària va provocar els complexos d'ERC i Junts. Especialment dels juntaires, que per la por de ser titllats de “convergents” i de “dreta catalana” van virar cap a posicions sorprenents per a un partit que venia del centredreta i jugava a ser transversal.

Tot això va portar els tres partits processistes (és a dir, una majoria parlamentària al seu moment) a defensar gairebé qualsevol mena de regulació. També a promoure la política de “Volem acollir” i el seu conseqüent efecte crida. Sense oblidar tampoc la seva defensa a l'activista (sic) expulsat de Catalunya per promoure el salafisme. O el seu suport a la polèmica Llei Trans d'Irene Montero al Congrés.

A l'última dècada, els processistes semblaven jugar a una mena de competició per veure qui era més d'esquerres. Però tot apunta que aquest escenari ha canviat. D'una banda, perquè Junts sembla assumir que -almenys en part- també han de tenir cura del vessant del centredreta. De l'altra, perquè l'esquerra woke està capa caiguda a Catalunya (igual que a la resta d'Europa).

El Triangle de les Bermudes del wokisme català (ERC, Comuns i la CUP) va perdre 20 diputats a les eleccions del 12 de maig passat. I si tenim en compte que Junts sembla haver abandonat -encara que sigui lleugerament- aquesta deriva, la força parlamentària de les formacions proclius a aquest tipus de polítiques ha passat de 82 escons a 30. És a dir, reprenent l'exemple de la Renda Bàsica Universal, actualment al Parlament hi ha 105 diputats (de 135) contraris a aquest projecte.

A més, el que passa amb la RBU és l'avís del que pot passar aquesta legislatura. Tot i haver-hi una majoria considerada progressista al Parlament, si el PSC segueix decidit a no embrutar-se les mans amb aquestes polítiques (que no és que siguin d'esquerres, sinó que van més enllà, sigui per irreals o perquè aporten entre pocs o cap benefici a les classes mitjanes i baixes), els temps en què les idees woke han marcat la política catalana poden haver arribat al seu final.