El Govern segueix gastant recursos en un projecte fallit: la Renda Bàsica Universal

El projecte d'una renda bàsica a Catalunya es va saldar amb un fracàs parlamentari i una Oficina que encara funciona i que costa un milió d'euros. El cas és que, el 2023, el Parlament va rebutjar un pla pilot del Govern per implantar la renda bàsica. El motiu del rebuig va ser que el projecte final era econòmicament insostenible.

Tot i el fracàs parlamentari, el Departament de Presidència manté oberta l'Oficina de la Renda Bàsica. Les seves funcions han quedat a l'aire, però el director encara percep al voltant de 80.000 euros anuals de sou. D'altra banda, el Govern d'ERC insisteix que la renda bàsica es podria pagar si es donessin tots els supòsits que preveuen.

Com es paga i qui ho paga?

El Govern d'ERC té els comptes fets a la pàgina web del Departament de Presidència. A efectes pràctics, no se surten dels llocs comuns de l'esquerra. Apujar els impostos als rics, crear nous impostos i combatre l'evasió i el frau fiscal. És a dir, Podemos el 2014.

La renda seria bàsica seria de 7.968 euros anuals per adult i de 1.549 euros per menor. En total, 52.899 milions d'euros. Però el Govern es cuida molt d'insistir que el cost net seria molt menor. Concretament, gairebé set vegades menor: 7.700 milions d'euros. Com és possible aquesta reducció? Maniobres fiscals, captar més recursos i eliminar altres ajuts.

En primer lloc, el Govern preveu unificar l'IRPF en un tipus únic del 49% alhora que la renda bàsica no tributaria. En teoria, aquesta reforma faria que el 10% més ric fos el que pagués la renda bàsica. “El 10% amb menys renda seria qui més es beneficiaria de la reforma i obtindria un guany de 2.557 milions d'euros. El 10% amb més renda seria qui més contribuiria aportant 4.963 milions d'euros addicionals per finançar la RBU”. Per la seva banda, el 80% restant de la població – diu la Generalitat – es quedaria “en una situació similar o seria beneficiària neta”. És a dir, un 10% en surt molt beneficiat, un 10% molt perjudicat i un 80% es queda més o menys igual.

A més de l'augment de l'IRPF, el projecte també parla "d'integrar els rendiments de la base de l'estalvi a la base general". O sigui, que els ingressos que no provinguin de la feina - comptes d'estalvi, guanys de capital, dividends, etc. - tributin com a feina. Com calia esperar, també hi ha pujades d'impostos per als rics. Però aquestes pujades queden una mica indefinides. El Govern no va més enllà d'un “impost a la riquesa” i d'insistir que els més rics de la societat catalana són el 3,5%.

El que sí que queda lleugerament més concretat són la creació de nous impostos com els mediambientals. "La urgència obliga a establir impostos que graven el consum de productes o les activitats contaminants, com ara els combustibles fòssils o l'ús de l'automòbil". I conclouen: “l'objectiu és tant desincentivar-ne el consum com recaptar recursos que serveixin per afrontar la transició ecològica”. Així mateix, es prometen els corresponents augments dels ingressos gràcies a la lluita contra el frau i l'evasió fiscal.

Es manté l'Oficina

Per la resta de coses, la renda bàsica va ser un caramel que ERC va donar a la CUP perquè, el 2021, la formació anticapitalista fes president Aragonès. De fet, poques setmanes després d'arribar a Palau, Aragonès va muntar "l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal". Dos anys després, el 2023, aquesta Oficina de diàfan nom va presentar l'informe del pla pilot al Parlament.

Aquest pla contemplava la participació de 10.000 persones. De totes, 5.000 rebrien un pagament mensual de 800 euros i, si eren menors, de 300 euros. Els altres 5.000 no cobrarien res, però participarien en l'estudi. En total 80 milions d'euros de cost. Finalment, el Parlament va rebutjar el pla pilot.

I aquí es va quedar tot. Tot, tret de l'Oficina, que encara funciona. De fet, el seu director, Sergi Raventós, percep al voltant de 80.000 euros de sou anual. En total, l'Oficina té un cost d'un milió d'euros anuals. En darrera instància, aquesta situació obeeix que la consellera Vilagrà va decidir mantenir oberta l'Oficina. Ho va justificar apel·lant a la continuïtat del projecte i a la lluita contra les "desigualtats":

Aquesta continuïtat sembla difícil si tenim en compte que el Parlament ja ha rebutjat el projecte, que ERC està en minoria, que les eleccions són en un any i que l'objectiu de l'Oficina era dissenyar un pla pilot. De moment, la seva tasca ha quedat a fer publicitat de les seves conferències a les xarxes socials.