ERC s'esfondra: l'última crisi obre definitivament la caixa dels trons

L'enfondrament d'ERC avança a marxes forçades. Després de les darreres desfetes electorals, els republicans afronten ara tres crisis que poden fer esclatar el partit. El detonant podia ser la divisió interna sobre si investir o no Salvador Illa. O també la guerra entre els sectors de Marta Rovira i Oriol Junqueras per fer-se amb el control de la formació. Tot i això, el que apunta que serà l'espurna que pot fer saltar pels aires el partit és la polèmica estructura paral·lela que es dedicava a difamar polítics (fins i tot propis, com Ernest Maragall).

El cas dels polèmics cartells vinculant Ernest Maragall amb l'Alzheimer, impulsats des de dins d'ERC, s'ha anat podrint fins al punt de portar el partit a un terreny molt perillós. Perquè els cartells, sembla, van ser dissenyats per aquesta estructura paral·lela, anomenada 'La B', formada per joves militants. Aquests militants arribaven fins i tot a facturar (per valor de 70.000 euros) els treballs a una empresa afí a la formació. Aquest funcionament, a més, ha fet que planegi l'ombra de la corrupció al partit.

Tot i això, malgrat que van ser els membres de 'La B' els que van impulsar la polèmica campanya contra Ernest Maragall, com es diu popularment, la merda ha anat corrent cap amunt fins a esquitxar la cúpula d'Esquerra.

Els àudios filtrats ahir a la premsa evidencien que dirigents com Sergi Sabrià, Oriol Duran o fins i tot Pere Aragonès coneixien l'autoria dels cartells contra Maragall. La gravetat de l'assumpte és evident. I encara més, si tenim en compte que s'han conegut els detalls per la publicació d'uns documents sonors gravats d'amagat en una reunió de partit.

ERC ho té clar i acusa Tolo Moya, exdirector de comunicació de la formació, de gravar i filtrar aquests àudios que incriminen els seus companys. Per aquest motiu ha estat acomiadat com a assessor del partit a la Diputació de Barcelona. Però aquest moviment pot desencadenar una guerra encara més ferotge.

Tolo Moya ja va advertir que tenia proves que ell no era el responsable de la campanya contra Ernest Maragall. Va amenaçar la direcció de destapar-ho tot i, tot i així, ha estat acomiadat. Algú pot assegurar que Tolo Moya no té més àudios comprometedors? Si, com assegura, té proves de fins on arriben les responsabilitats dins del partit, es quedarà de braços plegats? Pensar que això pot quedar així, amb el seu acomiadament i ell assumint ser el cap de turc, és segurament ser massa optimista.

Amb la publicació d'aquests àudios i el seu posterior cessament, s'obre la caixa dels trons dins d'ERC. Fins on arribarà aquesta guerra ho saben només els implicats. O fins i tot molts d'ells potser no ho saben perquè ningú té la certesa que Tolo Moya no tingui més proves, si és que, com sospita el partit, ha anat gravant els seus companys en els últims mesos.

Companys de partit ja han acusat Tolo Moya de ser el "Villarejo d'ERC". Sembla que s'ha encès el ventilador i pot ser que tot acabi sortint a la llum, si és que hi ha alguna cosa més per conèixer-se. De moment, la filtració ahir dels àudios ha implicat dirigents com Oriol Duran i Pere Aragonès a la trama, que fins ara s'havien mantingut al marge (només Sergi Sabrià, Marc Colomer i Tolo Moya, més enllà del militant d'Igualada que dirigia 'La B', n'havien sortit esquitxats). Veurem si els propers dies hi ha nous capítols d'aquest serial que posa (encara més) en risc el partit de Marta Rovira.