L'incòmode silenci d'Òmnium davant de la investidura de Salvador Illa

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) es va posicionar recentment a favor de la repetició electoral apel·lant a la unitat de l'independentisme. L'entitat presidida per Lluís Llach, exdirigent del Consell de República de Carles Puigdemont, secundava així de manera descarada l'estratègia de Junts. Ja ningú no té dubtes que l'ANC, que va néixer com una plataforma transversal per aglutinar l'independentisme cívic, ha acabat sent un instrument polític més al servei de Puigdemont.

La significació de l'ANC a les negociacions sobre la investidura contrasta amb el silenci de l'altra gran entitat cívica durant el Procés, Òmnium Cultural.

L'associació que presideix Xavier Antich ha estat sempre acusada de ser la crossa d'ERC. Ara, l'entorn de Junts i l'independentisme contrari a la investidura de Salvador Illa els acusen de callar per no entorpir les negociacions entre republicans i socialistes.

Aquest nou enfrontament demostra, per una banda, el nivell de divisió assolit per l'independentisme set anys després de la proclamació de la independència. Però també revela les conseqüències de barrejar les entitats cíviques amb la política durant el procés.

Al final, aquestes organitzacions la funció de les quals havia de ser aglutinar la societat civil més enllà dels partits, han acabat consumides en la pròpia lògica dels partits que condueix a la divisió ia la irrellevància.

L'ANC contra Òmnium

Han quedat lluny aquells anys en què l'ANC i Òmnium Cultural participaven en actes conjunts i multitudinaris sense tensió ni rivalitat. Eren anys feliços, d'esperança, en què les entitats cíviques, portades per l'eufòria dels partits, van caure en la temptació de pujar al carro de l'activisme polític. La majoria dels dirigents processistes segueixen als seus llocs, mentre que els activistes han anat desapareixent un per un.

Calia esperar que després del fracàs de la independència i la ruptura de la unitat, la guerra entre partits arribés també a les entitats. El punt àlgid va arribar amb la sortida de Junts del Govern, la tardor del 2022. L'ANC, esperonada per Puigdemont, va declarar la guerra a Òmnium Cultural per la seva complicitat amb ERC i fins i tot militants de base van publicar a les seves xarxes socials instruccions per donar-se de baixa de lentitat.

El boicot a Òmnium va marcar un abans i un després a la relació entre entitats independentistes. L'Assemblea, lluny d'intentar recuperar la transversalitat que li va donar al seu dia el poder de mobilització, s'ha anat escorant cada cop més cap a Junts i Puigdemont. El mateix amb Òmnium Cultural, el silenci del qual davant les negociacions entre ERC i el PSC només s'explica per la seva proximitat cap als republicans.

Més lluny que mai de la unitat

Una nova mostra de la proximitat entre Òmnium i ERC ha estat l'efusivitat amb què l'entitat ha rebut els fugats d'Esquerra amb Marta Rovira al capdavant. L'entitat que presideix Xavier Antich va organitzar un acte de benvinguda i ha publicitat a les seves xarxes socials la rebuda als exiliats exonerats. Això sí, el president d'Òmnium es va recordar de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, que ja és més que el que ha demostrat l'altre bàndol per Lluís Llach.

El president de l'ANC només recorda d'ERC per donar pals a Oriol Junqueras, de qui despotrica sempre que en té l'ocasió. ERC ha denunciat reiteradament l'hostilitat de l'ANC cap al seu partit, fins i tot a les manifestacions en què no tenen més remeis que anar junts. Totes aquestes guerres no fan més que demostrar que la somiada unitat independentista és més lluny que mai.

El problema per a l'ANC i Òmnium Cultural és que han acabat com a meres sucursals de partits a la deriva. La crisi interna d'ERC i la que està a punt d'esclatar a Junts si finalment Illa és investit amenaça de ser l'enfonsament definitiu d'espais cada vegada més irrellevants.

Sense poder de mobilització i lligats de peus i mans pel seu servilisme a les lluites polítiques, els uns i els altres van camí d'enterrar definitivament el somni de construir la independència des de la societat civil.