Comença a planejar l'ombra de la corrupció sobre ERC

Un cop les aigües s'han calmat i els residus s'han dipositat al fons, apareixen els dubtes de debò.

D'entrada, ha quedat acreditat que la maniobra dels cartells de l'Alzheimer va sorgir de l'interior d'ERC. Així mateix, també se sap que tot es va pagar a través d'una empresa de comunicació, Relevance. És a dir, que el partit disposava d'alguna organització interna encarregada d'organitzar aquestes classes de jugades i, sobretot, de pagar-les.

Però en concepte de què? Perquè si alguna cosa resulta intuïtiva és que no pots elevar una factura en concepte de “guerra bruta contra els Maragall” o “mariachis per a Junts”. I, segons ha destapat avui el diari Ara, l'empresa Relevance va demanar al partit justificar les factures amb informes falsos si calgués.

Són aquesta classe de situacions les que, com un fil, comencen a desenvolupar un cabdell. De moment, tot són dubtes i cal esperar que durant els propers dies n'hi hagi més. Es tracta d'una clàssica situació de destapi en què ningú no vol sortir perdent. ERC, en definitiva, comença la travessia pel desert.

Com es finança una guerra bruta?

Enviar mariachis als adversaris o imprimir i enganxar cartells no és gratis. De fet, l'Ara explica que entre el 2022 i el 2023 els joves encarregats de la guerra bruta van facturar 70.000 euros, dels quals 15.000 van ser per als cartells. Novament, és una situació prototípica: joventuts del partit fent la feina bruta a canvi de diners i consideració.

Per tapar aquests pagaments, ERC els necessitava diluir d'alguna manera. I ho va fer a través de l'empresa que el partit tenia subcontractada per a la comunicació digital, Relevance.

La novetat que l'Ara ha destapat és que l'estiu passat el director general d'aquesta empresa va demanar a ERC informes (inventats si calgués) per justificar les factures. Si no, fins i tot el gerent d'ERC, Jordi Roig, tindria dificultats per donar compte dels pagaments.

Segons hem pogut saber avui, almenys des del 2022 va ser aquesta empresa la que va assumir els pagaments a les joventuts del partit en conceptes difusos com a “tècnic de comunicació”.

Depuració interna?

Des del partit neguen l'existència d'aquesta estructura B i admeten que certs actes de campanya van ser més aviat activisme que no pas campanya. Per això, han obert un procés de depuració interna que, com és habitual, aixeca suspicàcies. Ningú vol carregar amb més responsabilitat de la justa i protegir així els veritables responsables.

Sobre això, el protagonista és l'exdirector de comunicació, Tolo Moya, que ha denunciat “manca de garanties” en el procés intern. Critica així mateix la composició de la Comissió Ètica per estar “implicada” en l'assumpte i en ser alhora jutge i part.

Amb la necessitat d'una reorganització interna després dels successius fracassos electorals, qualsevol maniobra dins d'ERC per aconseguir el poder pot resultar molt perillosa. Al capdavall, ERC és un partit com qualsevol altre.