ERC arriba a la Diada desconcertada pel cop de timó ideològic d'Oriol Junqueras

ERC arriba a aquesta Diada dividida entre l’afany de guanyar més protagonisme i el desconcert per les últimes declaracions del seu líder. En una entrevista a El Nacional el cap de setmana passat, Oriol Junqueras va marcar un to dur contra les ocupacions i la multireincidència. Unes paraules a les quals alguns han tret ferro, però que han generat malestar en amplis sectors del partit.

Aquesta serà la primera Diada en els últims tretze anys en què ERC celebrarà un acte polític. Oriol Junqueras vol recuperar el protagonisme perdut en els últims anys. Primer, ERC va deixar de celebrar mítings perquè volia cedir el protagonisme a les manifestacions i les entitats cíviques. Després, va renunciar a anar a les manifestacions temorosos dels xiulets i els insults. Sense anar més lluny, Junqueras es va esborrar l’any passat al·legant una indisposició.

ERC venia de Diades molt tenses en què Pere Aragonès s’havia convertit en el focus de les ires de l’independentisme. Aquest any serà el primer després de la reelecció de Junqueras com a president d’ERC. I creu que és el moment de tornar a reclamar un lloc a la Diada.

ERC participarà en la manifestació convocada per l’ANC i les entitats, i després celebrarà un míting polític amb la participació del mateix Junqueras. Els republicans volen que sigui el tret de sortida de la cursa d’Oriol Junqueras cap a la Generalitat. Es tracta també d’un intent de demostrar unitat, de deixar clar que les ferides estan tancades i que ara comença una nova etapa.

Sectors descontents amb el gir

Però això coincideix precisament amb les declaracions del president d’ERC que han desconcertat bona part de la seva militància. Junqueras va parlar d’immigració, ocupació i delinqüència, en un to impensable fins ara. Cal recordar que sota la seva presidència el partit va liderar l’enfocament woke de qüestions com la immigració i la inseguretat.

La defensa de l’acollida il·limitada d’immigrants il·legals o el negacionisme de la delinqüència han estat segells d’identitat d’ERC aquests últims anys. Aquesta tendència woke ha afavorit l’aparició i consolidació de líders com Rubén Wagensberg, Tània Verge i Joan Ignasi Elena. Aquests sectors veuen ara amb preocupació el gir argumental iniciat per la direcció.

Els primers símptomes van aparèixer fa unes setmanes quan la secretària general, Elisenda Alamany, va qüestionar la Catalunya dels 10 milions. Les seves afirmacions van generar sorpresa en un partit que fins ahir defensava que a Catalunya hi cabem tots. També Gabriel Rufián, en una entrevista a El Mundo, va reclamar un enfocament més pragmàtic de la delinqüència i la immigració.

L’ombra allargada de Sílvia Orriols

Junqueras confirma ara la voluntat d’un gir discursiu que obeeix clarament a la por a Aliança Catalana. Junts va començar fa temps aquest gir, que ha estat seguit també per la CUP. En tot just dos anys, Sílvia Orriols ha aconseguit arrossegar el processisme al seu marc mental.

Els partits processistes arriben a aquesta Diada amb greus crisis internes i esquinçats per l’auge d’Aliança Catalana. En el cas d’ERC, amb una falsa unitat que ha entronitzat Oriol Junqueras i que impedeix als sectors crítics exercir més pressió sobre la direcció. El gir discursiu té a veure també amb una voluntat d’apaivagament d’aquests sectors.

Mentre que el bonisme impera en els sectors oficialistes, els crítics són més receptius a les tendències identitàries que estan calant en l’independentisme radical. Aquests sectors són contraris als pactes amb el PSOE i el PSC, i partidaris d’abandonar el bonisme en immigració i seguretat. No és casual que l’endureixement de Junqueras amb el PSC coincideixi amb el gir ideològic.