La CUP renega ara de la Catalunya dels 10 milions

La CUP ha fet un canvi radical de discurs pel que fa a la política demogràfica de Catalunya. Han passat de defensar durant anys un model obert a la immigració, a qüestionar ara la viabilitat del projecte d'una Catalunya de 10 milions d'habitants.

Contradiccions històriques

Aquest nou discurs xoca frontalment amb el discurs que ha mantingut la CUP durant els últims anys, defensant el model d'immigració de portes obertes. Amb mesures com el padró universal o la renda bàsica universal, mesures que buscaven augmentar la mida de la població.

Més enllà, s'han dedicat a criticar a tort i a dret tots aquells que gosaven criticar aquest sistema d'immigració. Solen mostrar tolerància zero davant d'altres discursos, com per exemple els de VOX o Aliança Catalana, adreçant-se a ells amb termes com xenòfobs o feixistes. Tenim, per exemple, les diferents agressions de membres de la CUP als estands d'Aliança Catalana, arribant a deixar inconscient un militant de la formació dirigida per Silvia Orriols.

Col·lapse total

En aquest petit extracte d'entrevista admeten el col·lapse total de les infraestructures, posen el focus en la situació ferroviària de Catalunya. Tot i que ho podrien haver posat perfectament en la situació crítica que viu el sistema sanitari català amb rècords de llistes d'espera i urgències.

En el sistema ferroviari operen línies amb via única, cosa que limita la capacitat i genera retards constants. Els problemes tècnics, com avaries en catenàries i sistemes elèctrics, es repeteixen fins i tot després d'obres recents. La inversió pública es decideix per motius polítics, no econòmics: primer s'estableix l'obra, després es justifica.

I pel que fa al sistema sanitari, aquesta setmana The Objective va publicar en exclusiva les dades del Servei Català de Salut sobre les llistes d'espera. Catalunya lidera el col·lapse de les llistes d'espera quirúrgiques a Espanya. En deu anys han mort 18.682 persones esperant una operació. Durant aquest temps, el nombre de morts esperant una operació ha augmentat un 80%

L'estratègia darrere d'aquests moviments

Des de les últimes eleccions, la CUP s'ha vist exposada a una pèrdua significativa de poder polític dins de Catalunya. Això ha obligat la formació, que durant anys es presentava amb un discurs marcat per l'antisistema, a regular el seu missatge i buscar una imatge més institucional. Fins i tot el canvi de logotip, que va generar polèmica entre els sectors més radicals, ja anticipava aquest intent de normalització, posicionant-se com una força política més de l'esquerra catalana.

El gir en el seu discurs sobre demografia demostra que la CUP comença a assumir límits que abans negava. La sostenibilitat del país, la capacitat de les seves infraestructures i la viabilitat d'un creixement poblacional accelerat s'han convertit en preocupacions inevitables. Aquest reconeixement obliga la formació a ajustar el seu discurs, tot i que no elimina la tensió entre la seva ideologia històrica i la realitat social que afronta Catalunya.

A més, la CUP ha hagut d'enfrontar-se a crítiques internes de militants que consideren que aquesta moderació és un allunyament dels seus principis fundacionals. Alhora, el canvi permet a la formació apropar-se a pactes estratègics amb altres partits com ERC o fins i tot el PSC, sempre que es prioritzin polítiques socials i de sostenibilitat.