L'enfonsament d'ERC marcarà el futur de Catalunya

En un sistema parlamentari, de la mateixa manera que el guanyador no té per què ser el protagonista, el perdedor no té per què ser irrellevant. Aquestes dinàmiques es reforcen en casos com l'espanyol i, encara més, el català. És a dir, fragmentació política, vetos mutus i majories que depenen d'aliances canviants.

A Catalunya, la caiguda d'un partit com ERC es dona per descomptada i això té efectes sistèmics perquè, al capdavall, ERC és el punt on es condensa l'establishment progressista. Ara bé, el que no se sap és fins a quin punt aquesta caiguda serà un daltabaix. Segons cada enquesta, la caiguda és més gran o més baixa.

El CIS català, per exemple, el CEO, fa un favor a Aragonès i diu que hi ha un empat tècnic entre Junts i ERC, que és una cosa que no veu ningú. L'enquesta de GESOP per a El Periódico, en canvi, enfonsa ERC als 21 escons, que és la tesi/rumor que circula per xarxes des de fa temps.

Aquests, doncs, són els dos límits en què es mou ERC: o aguantar l'escombrada de Puigdemont o, efectivament, enfonsar-se. I del que obtingui ERC dins aquests dos límits depèn gran part de la governabilitat a Catalunya. Feia temps que els perdedors no eren tan determinants.

ERC i el seu reflex: tripartit, majoria indepe o repetició

I per què és capital el que tregui ERC? Doncs perquè un resultat acceptable d'ERC permetrà descartar una de les opcions més difícils de concretar: la sociovergència. Perquè si alguna cosa és clara és que Junts i el PSC sumen i de manera folgada. El problema és que és una opció que no convenç cap dels dos implicats.

Així, si Aragonès - i els Comuns - mantingués el tipus, l'opció d'un tripartit podria plantejar-se amb certa solvència alhora que desactivaria Junts al Parlament. I amb la dinàmica electoral que té ERC des de fa un temps, tot allò que sigui mantenir quotes de poder serà un èxit.

Alhora, ERC també pot ser un obstacle per a una eventual majoria indepe. Les poques enquestes que donen com a viable una suma de Junts, ERC i la CUP mostren que un diputat amunt o avall pot ser determinant. I, en cas que aquesta majoria depengués d'Aliança Catalana, ERC ja ha deixat clar que no pactarà res amb Orriols.

El tercer i darrer escenari és que cap dels dos anteriors sigui viable. És a dir, ni tripartit ni majoria processista perquè ERC no ha tret el resultat que permetria o una cosa o l'altra. En aquest cas, Catalunya es dirigirà cap a una repetició electoral que, definitivament, ja podria ser la fi d'ERC.