Què podem treure de cert i què no de les enquestes de les eleccions a Catalunya

Avui dimarts, 7 de maig, és el primer dia en què ja no es poden publicar enquestes electorals. La llei diu que així no es condiciona el vot de diumenge, malgrat que en època de xarxes socials ja res no és el mateix. La veritat és que els ciutadans mundans no tenim dades, encara que els partits grans continuen fent els seus trackings diaris.

Per sort, hi ha tantes enquestes publicades, que podrem viure d'elles fins el 12 de maig, quan els catalans ens diran si els sondejos han encertat alguna cosa o hi ha diverses sorpreses. Hem de tenir en compte, a més, que els mitjans de comunicació tenen el seu paper en aquests comicis. Molts es juguen milions d'euros, d'altres fins la seva viabilitat com a empresa privada.

Les enquestes, doncs, són també arma electoral, sens dubte. El Nacional, per exemple, publicava un sondeig intern de Junts aquest dilluns amb un empat tècnic entre Puigdemont i Illa. La idea del diari de Pepe Antich és fer creure que hi ha partit, que si s'aglutina el vot nacionalista als juntaires, aquests poden guanyar les eleccions.

Altres, com Nació Digital, ens fan pensar que la segona plaça és oberta i que ERC pot ser el primer partit processista. A Nació li interessa molt que això passi i que Esquerra pugui governar. En canvi, el CIS ens va mostrar una Illa que guanya sense baixar de l'autobús, amb la intenció de desmobilitzar el votant independentista.

La mitjana de les enquestes reflecteixen resultats molt semblants en moltes formacions. Ningú no dubta que Salvador Illa rondarà els 40 diputats i que Carles Puigdemont estarà proper als 35.

Ara bé, els números d'ERC són molt diferents. Alguns sondejos marquen que poden aguantar el tipus amb 27 diputats, mentre que altres assenyalen que podrien caure fins als 21. Això significaria 12 diputats menys que els que compta ara, un resultat fatídic.

La tendència de vot

En una cosa coincideixen tots els sondejos: el PP i Vox superaran amb facilitat els Comuns i la CUP. Alejandro Fernández, que ara només té 3 diputats, passarà a un grup parlamentari d'entre 10 i 14 escons, mentre que Vox aspira a mantenir-ne 11, encara que podria perdre un parell de cadires al Parlament.

En canvi, la tendència dels Comuns i la CUP és molt negativa. Sembla que els primers tenen assegurats tots tres per Barcelona i en alguna altra demarcació, però la CUP segueix una línia descendent que ha fet encendre les alarmes. Treure un diputat fora de Barcelona és més car (necessites entre un 4,5% i un 5,5% dels vots), i aquí els anticapitalistes podrien patir.

En el que no es posen d'acord els sondejos és amb Aliança Catalana. Els publicats pel CIS i el diari Ara, que són els que han entrevistat més gent, li donen entre 2 i 7 diputats, però voreja el 3%, de manera que pot passar de tot. Altres enquestes la situen en una forquilla d'entre 0 i 2 diputats.

En resum: sembla que Salvador Illa guanyarà, que Carles Puigdemont no arribarà a empatar amb el PSC i que ERC pot patir una baixada pronunciada. Aquí trobem una de les incògnites: descobrir la magnitud de la tragèdia de Pere Aragonès.

Per la zona baixa, sabem que al PP aniran molt bé els comicis i que Vox no ha de patir gaire. En canvi, temor als Comuns i, sobretot, a la CUP, que patiran fins diumenge. Amb l'interrogant de la CUP, també tenim el de Sílvia Orriols, que té molt a prop el Parlament. De Ciutadans i Alhora, no n'hi ha notícies ni n'hi haurà.