Sociovergència a la desesperada, la via que ja exploren Illa i Puigdemont

Si no hi ha un tomb inesperat, poc probable a aquestes alçades de la pel·lícula, Catalunya va camí d'entrar en un bloqueig polític després de les eleccions del 12 de maig. El PSC continua encapçalant les enquestes, però encara molt lluny de la majoria absoluta. Salvador Illa estarà obligat a negociar, però ERC ha descartat pactar-hi i Carles Puigdemont no donarà els seus vots als socialistes per perdre el poc crèdit que li queda davant la parròquia independentista.

Segons les enquestes l'independentisme tampoc suma, així que si res no ho remeia el país es veurà abocat a una repetició electoral a la tardor. No obstant, sí que hi ha una opció remota que passa perquè Carles Puigdemont guanyi les eleccions i Salvador Illa en faciliti la investidura. El preu seria, evidentment, garantir l'estabilitat del Govern de Pedro Sánchez, que ara mateix penja d'un fil.

A Moncloa saben que un bloqueig a Catalunya seria el principi de la fi de Pedro Sánchez, que ja s'ha vist obligat a prorrogar els pressupostos d'aquest any. També s'hi juga molt Junts, que sense govern a Madrid i amb el bloqueig a Catalunya es veuria sotmès a un desgast amb incert desenllaç. Més enllà de la rivalitat lògica de la campanya electoral, el PSC i Junts podrien inaugurar després del 12-M una nova ronda de negociacions, aquesta vegada per evitar el bloqueig polític i investir un govern a Catalunya.

PSC i Junts, més a prop del que sembla

Salvador Illa ha deixat entreveure que no serà un obstacle per a l'execució de les ordres que arribin de Ferraz després de la cita electoral del maig. Puigdemont ha optat de moment per l'amenaça al PSOE, afirmant que un boicot a la seva presidència posaria en risc l'aliança a Madrid. Però a Ferraz són optimistes i creuen que si ja han domat Puigdemont una vegada, ho poden tornar a fer quan arribi el moment.

És veritat que Salvador Illa i Carles Puigdemont no tenen la millor sintonia, però és aquí on entrarien en joc els equips negociadors com ja va passar després del 23-J. Jordi Turull tornaria a ser l'home clau de Junts, mentre que el PSC compta amb una figura propera als postconvergents com la número dos d'Illa, Maria Lluïsa Moret. El distanciament entre ERC i Junts aplana el camí per a la sociovergència, encara que aquesta vegada Puigdemont hauria de fer autèntics malabarismes per justificar la seva decisió.

La investidura podria ser relativament senzilla si socialistes i juntaires s'acaben veient empesos per la necessitat. Al final, es tracta d'un simple repartiment de poder que els uns i els altres veurien com una prolongació del pacte d'investidura firmat al novembre. El veritable problema vindria després, perquè governar implicaria prendre decisions conjuntes, aprovar pressupostos, coordinar accions i això ja és farina d'un altre paner.

A qui beneficiaria la reptició electoral

Cada cop més, les eleccions es van perfilant com una pugna entre el PSC i Junts, mentre que ERC sembla condemnat a un paper secundari i es conforma a sobreviure. Illa i Puigdemont volen donar el cop d'efecte en aquestes eleccions, conscients que una repetició electoral els trauria força. Els partits cridats a governar tindrien més responsabilitat en el bloqueig polític, i per tant serien els més castigats en cas d'haver-hi noves eleccions.

En canvi, ERC tindria una segona oportunitat i podria remuntar a les enquestes. Però els grans beneficiats serien PP i Vox, que podrien concentrar el vot útil, i els partits de l'independentisme indignat, que es beneficiarien del declivi d'ERC i Junts. En realitat, és poc probable que els blocs es moguessin significativament, així que el bloqueig polític seguiria i els més votats tornarien a tenir la responsabilitat de formar una majoria parlamentària.

A Ferraz veuen el futur immediat amb por, i creuen que la sociovergència a Catalunya seria el mal menor per salvar el moment actual de crisi. A Waterloo estan disposats a empassar-se els gripaus que calgui sempre que Puigdemont sigui president, perquè creuen que una vegada al poder podrà tirar endavant els seus plans i callar boques. La repetició electoral i l'absència de poder suposaria un abisme per a tots dos, i això els obliga a negociar arribat el moment encara que sigui a la desesperada.