Dos de cada tres detinguts a Catalunya són estrangers

Les dades internes dels Mossos d'Esquadra confirmen una realitat que Interior evita explicar en públic. Segons la informació publicada per El Caso, en una peça del periodista especialitzat Guillem Ramos, el 65,5% de les 46.996 detencions realitzades a Catalunya durant 2024 corresponen a persones de nacionalitat estrangera. La proporció és contundent si es compara amb el pes demogràfic: els estrangers representen només el 18% de la població catalana.

L'informe, enviat pel Departament d'Interior al Parlament i avançat per El Caso, detalla per primera vegada l'origen dels arrestats. La nacionalitat més present és la marroquina, amb 9.495 detinguts, equivalent al 20% del total. Algèria ocupa la segona posició amb 3.805 detencions, seguida de Romania (1.969), Colòmbia (1.735) i Perú (1.386). En total, els Mossos van arrestar persones de 136 nacionalitats diferents.

Barcelona, epicentre del desequilibri

La desproporció s'accentua a l'àrea de Barcelona. Allà, només el 24% dels detinguts són espanyols. El 17% són marroquins i el 13% algerians, mentre que les nacionalitats europees de l'Est apareixen en percentatges molt més baixos.

En altres zones del territori el patró es repeteix, tot i que amb matisos. Al Camp de Tarragona, els detinguts marroquins representen el 23%. A Lleida, la suma de Marroc i Algèria supera el 28%. Al Gironès, les detencions d'espanyols i marroquins estan pràcticament empatades, ambdues al voltant del 32%. En 26 de les 43 comarques catalanes hi va haver més detencions d'estrangers que de nacionals.

Els Mossos no ho expliquen, però les dades existeixen

Tot i l'evidència estadística, els Mossos han deixat de mencionar la nacionalitat dels detinguts als seus comunicats oficials. Segons El Caso, la instrucció ve de la Direcció General i obliga a evitar qualsevol referència a l'origen dels arrestats. La consigna contrasta amb el model adoptat per l'Ertzaintza, que sí que ha decidit publicar aquest tipus d'informació.

Els agents reconeixen en privat que aquesta censura informativa genera desconcert. Mentre el Govern insisteix a combatre els “discursos d'odi”, les xifres reals romanen ocultes al ciutadà comú.

Delictes i perfils: el pes estranger es manté en els més greus

El balanç de criminalitat d'Interior permet completar el retrat. Tot i que l'informe filtrat no distingeix els delictes per nacionalitat, les estadístiques públiques sí que mostren diferències clares.

El 65,8% dels detinguts per robatoris violents són estrangers. També ho són el 64,5% dels detinguts per tràfic de marihuana i el 65,8% dels arrestats per ocupació d'habitatges. En els delictes contra la llibertat sexual, el 51% dels detinguts són homes estrangers, la majoria coneguts per la víctima.

L'informe intern també identifica 637 delinqüents amb set o més detencions acumulades. D'aquests, el 57,5% són de nacionalitat marroquina o algeriana. La mitjana d'edat ronda els 30 anys i la majoria es dedica a delictes patrimonials. Els Mossos han llançat diversos operatius específics per controlar aquest grup, però la seva activitat delictiva continua en ascens.

Un fenomen que Interior coneixia, però que no volia explicar

Les xifres revelades per El Caso desmunten anys d'opacitat institucional. Ara bé, només per a aquells que no coneguessin la realitat diària i comuna del carrer. Perquè la vinculació estadística entre estrangers i criminalitat és evident per a l'àmplia majoria de ciutadans. No per casualitat, immigració i inseguretat escalen posicions dins de les enquestes sociopolítiques del CEO.

La pregunta és si les autoritats polítiques continuaran molt més temps pensant que ocultar aquesta realitat els convé. A Euskadi, el PNB ha impulsat un canvi de comunicació perquè saben el dany que AC li farà a Junts. A Catalunya, però, el PSC encara no es desembarassa de l'opacitat institucional heretada del procés.