La 'pax junquerista' fa aigües

La primera tasca que es va proposar Oriol Junqueras després de la seva reelecció al congrés del 14 de desembre de 2024 va ser restaurar la unitat interna a ERC. El president republicà va encomanar a Pau Morales (secretari d'organització) i Oriol López (secretari general adjunt) la tasca d'apuntalar el nou poder a les federacions territorials estratègiques. Un any després, el naufragi de l'anomenada ‘pax junquerista’ a Girona, Tarragona i Barcelona deixa el partit seriosament tocat.

La crisi oberta a la federació barcelonina aquest cap de setmana agreuja encara més la divisió interna i deixa més debilitat el lideratge d'Oriol Junqueras. La dimissió en bloc de vuit dels tretze membres de la direcció permanent és un desafiament directe a l'aparell del partit, i en particular a la secretària general i mà dreta de Junqueras, Elisenda Alamany. Els díscols acusen la presidenta d'ERC Barcelona, Creu Camacho, de prendre decisions unilateralment sotmetent-se als designis de la direcció nacional.

La direcció encapçalada per Elisenda Alamany ha maniobrat per imposar a Barcelona l'estratègia d'apropament al PSC que reprodueix a escala nacional i estatal. En aquest sentit, la federació de Barcelona, la territorial més gran del partit, és clau per apuntalar el projecte junquerista. Però a més, els díscols acusen la direcció d'impedir l'ajornament de les primàries per blindar la candidatura d'Alamany.

La crisi de Barcelona no és aïllada, i forma part d'una rebel·lió interna evidenciada anteriorment en altres territorials de pes. Com a Tarragona, on el candidat junquerista, Saül Garreta, va perdre les primàries tot i comptar amb el suport de pesos pesants com Ester Capella i Joan Tardà. O a Girona, on els crítics amb la direcció van denunciar un possible frau per imposar el candidat d'Oriol Junqueras.

Junqueras, cada cop més discutit

Oriol Junqueras es va imposar al congrés de fa un any en una ERC partida en dos. Després de la seva reelecció es va proposar restaurar la unitat imposant els seus candidats a les territorials, però la tasca ha estat més difícil del que s'imaginava. Les successives crisis a les territorials demostren que la fractura segueix oberta i el lideratge de Junqueras molt discutit.

Tot i que al congrés es va manifestar sobretot l'oposició entre junqueristes i roviristes, actualment la divisió és més entre oficialistes i crítics. Junqueras intenta imposar el seu model de partit obert a tendències esquerranes més enllà de l'independentisme, i la consolidació de l'aliança amb PSC i Comuns. Els crítics, en canvi, volen la ruptura amb els socialistes i un gir independentista.

L'actual crisi evidencia també el desgast de la figura d'Oriol Junqueras, que molts dins d'ERC veuen un impediment per recuperar la confiança dels electors. Tot això condemna ERC a un horitzó electoral fosc, que la podria relegar fins a la quarta o fins i tot la quinzena força a Catalunya. A això cal sumar la desorientació ideològica, però el necessari gir pragmàtic ordenat des de la direcció.

Canvi de relat amb abast limitat

Les últimes enquestes han disparat la por a la direcció republicana, que ha ordenat un gir discursiu per competir amb els partits antiimmigració en auge. En les seves últimes aparicions, líders com Gabriel Rufián, Elisenda Alamany o el mateix Oriol Junqueras han expressat la necessitat de més contundència amb la seguretat i la immigració. Rufián fins i tot va arribar a vincular inseguretat amb immigració, quelcom que ja estan fent algunes seccions locals com la de L'Hospitalet.

Mentrestant, segueix oberta la proposta de Gabriel Rufián de crear un front ampli amb altres forces progressistes per "frenar l'extrema dreta". Els republicans haurien iniciat també contactes amb la CUP per explorar una plataforma unitària a les pròximes generals. Junqueras es va plantejar fins i tot renunciar a les sigles en alguns municipis de cara a les pròximes municipals.

Tot això obeeix a la crisi galopant d'un partit fracturat i que ha perdut la confiança dels seus votants. Junqueras no només no ha aconseguit revertir la crisi, sinó que l'està agreujant. La crisi de la federació de Barcelona no és sinó un altre símptoma del naufragi de la pax junquerista.