Barcelona viu sota l'ombra de la inseguretat. Les manifestacions veïnals que creixen en nombre i força en barris com Sant Antoni, el Raval o la Barceloneta reflecteixen un cansament que el govern municipal no aconsegueix contenir. La situació, que s'estén també a l'àrea metropolitana, evidencia el mateix patró: un model que no frena la delinqüència, ni a l'Ajuntament ni a la Generalitat.
L'últim símptoma és la mobilització conjunta que unirà aquest diumenge veïns de L'Hospitalet, Zona Franca, Nou Barris, Badal i el Raval, que marxaran fins a la plaça Sant Jaume per exigir seguretat i dignitat. “La teva presència fa la diferència”, resa el lema de la convocatòria, un missatge que va més enllà del malestar quotidià. Ens trobem davant d'un crit ciutadà apartidista davant la sensació d'impunitat que domina els carrers.
Des de 2015, quan Colau va arribar al poder, els delictes a Barcelona han augmentat més d'un 10%, i els robatoris amb violència s'han disparat fins a superar els 6.600 casos anuals. Els plans impulsats per Collboni amb prou feines han tingut impacte real. La percepció d'inseguretat es manté intacta i el discurs oficial xoca amb l'experiència diària de veïns i comerciants.
En paral·lel, el Govern de la Generalitat, també en mans del PSC, acumula promeses incomplertes. La consellera d'Interior, Núria Parlon, va llançar el Pla Kampai contra la multireincidència, però els resultats són mínims. En barris com L'Hospitalet o Bellvitge els veïns parlen obertament d'“abandonament institucional”.
Sant Antoni, símbol del deteriorament
El barri de Sant Antoni s'ha convertit en el nou termòmetre del descontrol. Les darreres setmanes s'han succeït baralles, apunyalaments i escenes de violència en plena via pública. Els veïns ja el comparen amb el Raval, i el terme “ravalització” es repeteix a les xarxes socials i mitjans locals.
Davant la pressió ciutadana, l'Ajuntament ha anunciat un pla de xoc, però fins i tot els regidors reconeixen que serà una “intervenció a llarg termini”. Des de l'oposició, el líder del PP a Barcelona, Dani Sirera, ha criticat durament la passivitat del consistori: “Els veïns viuen amb por cada dia i Collboni segueix mirant cap a una altra banda. Barcelona mereix seguretat”, va expressar Sirera.
La realitat, més enllà de les paraules, és que la degradació avança. Comerços que tanquen, carrers on els robatoris són quotidians i places convertides en punts de conflicte. Per als residents, els anuncis de l'Ajuntament arriben tard i sonen a estratègia política més que a voluntat real de canvi.
Protestes veïnals i crisi de credibilitat
La inseguretat s'ha convertit en el principal eix de protesta ciutadana a la Barcelona de Collboni. El que abans eren manifestacions aïllades en barris concrets ara és una xarxa coordinada de mobilitzacions que agrupa comunitats molt diferents. Parlem des de les famílies obreres de Nou Barris fins als comerciants de l'Eixample.
Les dades del CEO confirmen aquesta tendència: la inseguretat és una preocupació creixent entre els ciutadans. El problema no només erosiona la convivència, sinó que colpeja la imatge internacional de la ciutat, que Eurostat situa entre les més insegures d'Europa.
Mentrestant, Collboni repeteix el mateix patró que Colau: negar la crisi, culpar l'oposició d'alarmisme i vendre plans de seguretat que no arriben al terreny. Als barris, però, el discurs és un altre: viure sense por s'ha convertit en un luxe.
E-Noticies 
