Cedida L'Ertzaintza publica la nacionalitat dels delinqüents i desferma un terratrèmol: el 64% són estrangers
El PNB té un ull posat en el col·lapse de Junts i ha entès que amagar la realitat pot sortir molt car
L'Ertzaintza ha provocat un autèntic terratrèmol polític després de publicar el primer informe oficial en què detalla l'origen de totes les persones detingudes i investigades. Per primera vegada, el cos policial basc incorpora dades de procedència geogràfica en lloc de limitar-se a la informació bàsica habitual. El resultat ha sacsejat de dalt a baix el debat públic: el 64,21% dels detinguts són estrangers, davant només un 35% de nacionals.
L'informe, que abasta els mesos de gener a setembre de 2025, detalla que en aquest període es van cometre 80.111 delictes, amb 5.230 detinguts i 23.528 investigats. Entre els investigats, la proporció canvia, però continua sent reveladora: 57% espanyols, 42,8% estrangers.
La publicació del document arriba després que l'Ertzaintza modifiqués a mitjans d'octubre la seva política de comunicació amb els mitjans. Des de llavors, cada nota de premsa ja inclou la procedència geogràfica dels arrestats. La decisió, inèdita en qualsevol policia autonòmica o estatal, ha causat una sacsejada política immediata.
La població magribina està sobrerrepresentada | Mossos d'Esquadra
Un canvi justificat per “transparència”, però amb evident rerefons electoral
El conseller de Seguretat, Bingen Zupiria (PNV), va defensar el gir com un exercici de transparència destinat a combatre els bulos i evitar “discursos manipulats”. Tanmateix, la mesura no es pot entendre sense el context polític actual. La inseguretat ja és una de les principals preocupacions dels bascos, i el PNV vol evitar que aquest tema sigui capitalitzat per altres partits.
El mateix Zupiria ha endurit els darrers mesos el seu discurs, vinculant certs delictes violents a l'ús d'armes blanques per part d’“estrangers sense arrelament”. Altres alcaldes del PNV han parlat obertament d'expulsions, delinqüència reiterada i diferències culturals que afecten la convivència. Cal notar la diferència de visió estratègica entre Junts i el PNV, que a tots els efectes són partits equivalents.
L'informe confirma el que es sospitava: les xifres es disparen en delictes greus
El desglossament de les dades confirma un patró que, en realitat, no és cap gran sorpresa per a ningú que conegui el carrer. En pràcticament tots els delictes de més impacte social, el pes de delinqüents estrangers és majoritari.
En l'àmbit de les agressions sexuals, l'Ertzaintza va detenir 172 persones, de les quals 117 eren estrangeres, principalment procedents del Magrib i de diferents països de Llatinoamèrica. La tendència es manté en els robatoris amb violència i intimidació, on es van registrar 437 arrestos. En aquesta categoria, més de quatre de cada cinc corresponien a individus nascuts fora d'Espanya, amb un pes molt destacat de ciutadans magribins.
En els homicidis i assassinats consumats, l'informe recull 13 detencions, de les quals set van ser d'origen estranger. El mateix patró apareix en els robatoris amb força, un delicte en què es van comptabilitzar 460 detinguts, dels quals 317 no eren espanyols. En tots aquests i altres apartats, el col·lectiu més representat torna a ser el procedent del Magrib, seguit per ciutadans llatinoamericans.
Les dades són les que són | @mossos
Un debat que va més enllà d'Euskadi
La polèmica transcendeix Euskadi perquè introdueix una variable que ningú havia volgut obrir de manera oficial. La relació entre immigració i criminalitat des de dades policials verificades, no des de percepcions o titulars. El moviment, a més, coincideix amb un clima polític europeu marcat per l'enduriment de discursos sobre pressió migratòria.
Ara bé, el que realment determina aquesta notícia no és que una autoritat regional hagi donat les dades. El determinant és que és la primera ocasió en què una institució fa una concessió implícita al canvi general de discurs que es percep a Occident. És a dir, que el "pendulazo" no fa més que agafar força amb aquesta classe de notícies.
Més notícies: