Un dirigent d'ERC es dona de baixa i critica la deriva del partit

La crisi estructural que arrossega el processisme, i en particular ERC, s'ha fet ara visible a Sabadell. Gabriel Fernández, fins ara líder local dels republicans, ha anunciat la seva baixa com a militant del partit. Ho fa després de mesos de tensions amb la direcció nacional que encapçala Oriol Junqueras i amb l'executiva local, a la qual acusa de boicotejar-lo.

Fernández, que seguirà al ple municipal com a regidor no adscrit, va justificar la seva decisió per “coherència”. Assegura que ERC ha “mutat” i que ha perdut tant el rumb en l'eix nacional com el discurs social d'esquerres que la caracteritzava. En la seva compareixença va denunciar que l'estratègia de pactes sistemàtics amb el PSC i el PSOE ha relegat l'objectiu de la independència.

El fins ara número u d'ERC a Sabadell renuncia també al càrrec de portaveu i als 60.000 euros bruts anuals associats. Tot i això, mantindrà la remuneració per assistència al ple, uns 20.000 euros l'any. L'efecte immediat és que ERC es queda amb només dos regidors al consistori, perdent encara més pes davant el PSC.

Nascut a Montevideo el 1972, Fernández va arribar a Catalunya el 2003 i es va instal·lar a Sabadell, on es defineix com a català per “adopció i opció”. Va fer els seus primers passos en política al PSC, però ben aviat es va incorporar a ERC. La seva figura es va convertir en un símbol en ser el primer alcaldable d'origen llatinoamericà a la ciutat.

Una fractura que ve de lluny

La sortida de Fernández no arriba per sorpresa, de fet, la derrota electoral a les municipals de 2023 ja va evidenciar un profund malestar. Des de llavors, les discrepàncies amb la direcció nacional es van intensificar. Ara bé, el punt focal no va ser altre que el suport de Fernández al corrent Foc Nou, partidària de trencar amb el PSC.

És a dir, el que presenciem són les restes de la guerra interna que hi va haver a ERC amb l'elecció de la nova direcció. En aquell moment, el partit va decidir jugar la carta dels pactes amb el PSC per, en essència, mantenir càrrecs i quotes de poder. Es tractava, doncs, d'un moviment purament pràctic per refer el partit i el discurs.

I, pel que fa al discurs, ja podem observar quina direcció vol prendre ERC. I aquesta direcció no és altra que apuntar-se a la crítica del creixement demogràfic, és a dir, la immigració. En els darrers dies, i amb una coincidència deliberada, tant Junqueras com Alamany han criticat obertament la 'Catalunya dels deu milions'.