Trapero diu que a Barcelona hi ha 400 multireincidents que viuen de la delinqüència

La multireincidència és ara mateix la principal preocupació de la seguretat pública a Catalunya. Autoritats i comandaments policials no tenen cap dubte que la multireincidència és darrere de l’auge delinqüencial dels últims anys. Per tant, tots els esforços dirigits a rebaixar la inseguretat passen per posar límits a la impunitat dels delinqüents.

Tot i que és un fenomen conegut per tothom, les dades sobre la multireincidència no deixen de sorprendre. El director general dels Mossos d’Esquadra, Josep-Lluís Trapero, ha dit aquest dilluns que a Barcelona hi ha unes 400 persones que tenen la delinqüència com a modus vivendi.

Així ho ha afirmat en una entrevista a El Món a Rac1, on també ha dit que els multireincidents arriben a acumular fins a més de cent delictes. A més, el director de la policia catalana ha advertit que els delinqüents ja no es limiten a Barcelona: "Ara ja els tenim també a ciutats mitjanes".

Es tracta en la majoria dels casos de lladres que, en lloc de treballar, han fet del robatori el seu mitjà de subsistència. Les declaracions de Trapero afegeixen més preocupació sobre un problema que s’ha anat completament de les mans dels governants.

El Govern Illa va posar en marxa un pla de xoc coordinat entre Interior i Justícia per fer front a la multireincidència. I tot i haver aconseguit alguns avenços, el problema continua sent-hi. Això és així perquè durant anys el bonisme imperant a Catalunya ha creat espais d’impunitat que ara són difícils d’eradicar.

Paciència i maquillar la realitat

Les mesures impulsades pel Govern contra la multireincidència comencen a donar els seus fruits. Els dispositius especials a Barcelona i les ciutats metropolitanes han permès identificar multireincidents que ara estan sota el radar de la policia. A més, la posada en marxa de nous jutjats ha permès desbloquejar mig miler de judicis ràpids.

Són avenços molt notables i que marquen un punt d’inflexió en l’enfocament de la seguretat pública respecte als últims governs. Sobretot respecte a l’etapa del conseller Joan Ignasi Elena, quan es negava l’auge de la delinqüència i s’atribuïa a meres percepcions.

Però els esforços per millorar la seguretat acaben superats per la pròpia inèrcia de la delinqüència estructural. Davant d’això, al Govern no li ha quedat més remei que demanar paciència i assumir que els resultats es veuran a la llarga. Això, i maquillar la realitat amb les dades optimistes ofertes pel Ministeri de l’Interior.

Unes dades que apunten a una reducció de la delinqüència, tot i que la percepció al carrer i les notícies diàries indiquen el contrari. De fet, moltes víctimes de delictes ja no denuncien davant la manca d’expectatives que la seva denúncia prosperi. És una mostra més de la irreversible degradació on la impunitat dels delinqüents s’imposa als drets dels ciutadans.

La confessió de Trapero també és important perquè ve del més alt comandament policial. Això trenca amb el bonisme que havia imperat fins ara en els comandaments policials com a corretges de transmissió del missatge polític. La qual cosa havia obert una bretxa important amb els agents de base, que adverteixen deuna realitat molt més crua que la que ofereixen les dades oficials.