La crisi processista i la tensió ideològica deixen una Catalunya més ingovernable

Una de les conseqüències més profundes del procés va ser la destrucció dels blocs ideològics i l'agrupació dels espais polítics en dos camps irreconciliables: l'independentisme i el constitucionalisme. El descarrilament del Procés havia de portar aparentment a una congelació del conflicte nacional i el progressiu retorn de la divisió ideològica. Però no ha estat així, o no exactament.

L'eix ideològic ha desplaçat l'eix nacional, però la descomposició del processisme i la ruptura del bloc constitucionalista ho ha complicat tot molt més. Fins al punt de portar Catalunya a un bloqueig polític que a la llarga sembla irresoluble. Els dos símptomes més evidents són la sortida del PSC del bloc constitucionalista per aliar-se amb els partits processistes, i la irrupció d'Aliança Catalana amb el consegüent gir de l'independentisme cap a la dreta radical.

L'enquesta de Sigma Dos per a El Mundo publicada dilluns passat mostra una polarització cada cop més gran i un Parlament cada cop més ingovernable.

Ni el PSC aconsegueix crear un bloc hegemònic prou ampli, ni els seus detractors tenen prou força per plantejar una alternativa. L'independentisme segueix lluny de la majoria que va ostentar en el seu moment, i la seva fràgil majoria es veu impedida pel cordó sanitari a Aliança Catalana. Però la divisió ideològica també afecta el constitucionalisme, que sense el PSC està condemnat a continuar sent una minoria a l'oposició.

La manca de consensos impedeix formar majories

L'enquesta mostra un lleuger descens del PSC, que deixaria la coalició progressista de govern sense la majoria absoluta. Només amb un eventual suport de la CUP aconseguiria superar els 68 diputats. De fet, aquests resultats donarien a la CUP la clau de la governabilitat.

Si el bloc de govern no suma, tampoc ho fa la sociovergència. La suma de PSC i Junts donaria 63 escons. Els en faltarien sis per arribar a la majoria absoluta, i no hi ha cap força al Parlament que es prestés ni tan sols a facilitar un govern en minoria.

Descartat el tripartit progressista i la sociovergència, només quedarien dues opcions: un govern independentista o un executiu constitucionalista. Vegem què diu l'aritmètica.

Encara que Junts i ERC es posessin d'acord per aparcar les seves desavinences i formar un govern, no sumarien ni amb el suport de la CUP. Els tres partits processistes sumarien 50 diputats, així que ni els sis dels Comuns els permetrien formar govern.

I amb Aliança Catalana? Els 14 diputats de Sílvia Orriols més els 50 de Junts, ERC i CUP continuarien sent insuficients. Necessitarien els sis dels Comuns, però ni el partit de Jéssica Albiach ni tampoc la CUP estarien mai en cap govern amb Orriols. Per tant, no hi ha cap fórmula que permeti a l'independentisme acostar-se a la majoria.

El constitucionalisme també està trencat

Arribats a aquest punt, l'única fórmula que es podria explorar seria la d'un pacte entre PSC, PP i Vox. Però ni ara mateix és possible imaginar un govern del PSC juntament amb Vox, ni de fet seria suficient per a la majoria absoluta. Els tres sumen 65 diputats, així que necessitarien un suport extern dels Comuns, una cosa encara més impensable.

Les enquestes mai són del tot fiables, però marquen una tendència i a Catalunya això es tradueix en un bloqueig polític que fa el territori ingovernable. L'estancament dels dos partits hegemònics (PSC i Junts) i la irrupció, però moderada, dels nous partits (Vox i Aliança) deixen un Parlament fragmentat. Per si no fos prou, la polarització política, que està arribant fins i tot a la violència verbal i física, incapacita la creació de consensos i majories, que és la base de l'estabilitat democràtica. Catalunya es prepara per a anys de molta tensió política i llargs cicles electorals.