Alts càrrecs i assessors, la porta del darrere del suport d’ERC al Govern del PSC

En vigílies de l'acord d'investidura entre ERC i el PSC, molts tenien clara la decisió que acabaria prenent la direcció republicana. El motiu, els 580 càrrecs nomenats pel Govern de Pere Aragonès, i la supervivència dels quals perillava amb el traspàs de poder a la Generalitat. La por s'ha anat dissipant amb el pas dels mesos, i una subtil absorció dels antics càrrecs a la nova estructura.

Malgrat el desastre dels tres anys de govern d'ERC, no es pot negar l'afany amb què els republicans van aprofitar cada ressort del poder institucional. El Govern Aragonès va nomenar 580 càrrecs eventuals, 189 dels quals eren alts càrrecs, 159 assessors i 232 endollats en entitats i empreses públiques. De tots ells, només 34 van ser heretats de l'anterior administració. És a dir, el govern d'ERC va nomenar 546 alts càrrecs des de la seva arribada al poder, al maig de 2021, fins a la seva caiguda, al març de 2024.

Des que van perdre el govern, la seva màxima preocupació va ser mantenir el màxim possible d'alts càrrecs a l'administració. No cal oblidar que els republicans havien perdut al voltant d'un milió d'euros pels seus fracassos electorals. I a més necessitaven mantenir fermes les files en un moment en què el partit s'estava partint per la meitat.

L'acord d'investidura i el suport sostingut als governs socialistes a Madrid i a Catalunya han permès a ERC mantenir col·locada una part molt important dels seus càrrecs. Aquesta setmana hem assistit a l'últim exemple. El Govern de Salvador Illa ha nomenat com a assessor Francesc Sutias, home de confiança d'Oriol Junqueras i president de la sectorial d'ERC.

Col·locació de càrrecs als governs socialistes

Els acords d'investidura van permetre, d'entrada, que ERC assegurés el lloc de fins a 200 càrrecs públics afins al partit. Això inclou els 47 directors generals d'ERC que Salvador Illa va mantenir a plantilla després de la seva arribada a la Generalitat. Això va suposar mantenir un de cada quatre alts càrrecs del Govern, tot i que els socialistes van insistir que no hi havia cap acord específic en aquest sentit.

Però això no és tot, perquè durant aquest temps el PSC ha col·locat set membres de l'executiva d'ERC com a assessors a la Diputació de Barcelona. El Gobierno de Pedro Sánchez també ha obert a ERC les portes de les empreses públiques estatals. Això inclou el consell d'administració de RTVE (Sergi Sol), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (Josep María Salas), el Banc d'Espanya (Jordi Pons) i Red Elèctrica (Albert Castellanos).

Tot això erosiona greument la credibilitat de la nova direcció encapçalada per Oriol Junqueras. Després de pactar amb el PSC, Oriol Junqueras va donar ordres personalment als seus de rebutjar alts càrrecs al govern d'Illa. Esquerra volia evitar les crítiques de submissió al PSC, provinents sobretot de l'entorn de Junts. Des de llavors, la direcció republicana ha negat que els acords d'investidura incloguessin la recol·locació dels seus càrrecs.

Més de 93.000 euros anuals

Però la realitat és tossuda, i davant de nous nomenaments com el de Sutias tornen les crítiques i les insinuacions. En aquest cas, el nomenament coincideix amb les amenaces d'ERC de retirar el suport als socialistes. D'aquí que molts vinculin la designació amb una nova concessió del PSC per limar asprors amb els seus socis.

On pitjor cau això és en l'independentisme, que acusa ERC de vendre els principis a canvi de cadires i alts càrrecs. Caldrà veure el cost electoral que tindrà per als de Junqueras haver fet president Illa.

Mentrestant això no passa, els grans beneficiats són els càrrecs d'ERC que han aconseguit mantenir-se tot i haver perdut el govern. Els secretaris autonòmics o directors generals poden arribar a cobrar fins a 93.160 euros anuals, i fins a 92.520 en el cas dels directors d'entitats públiques. Això ajuda a entendre millor l'aliança que sosté Illa a Palau.