El declivi del processisme: de 'desafiar l'Estat' a celebrar dades d'audiència
De moment, la fi del processisme no es tradueix en una autocrítica profunda, sinó en mala fe
Que el processisme viu un mal moment sembla innegable, encara que només sigui pel fet que ha perdut la majoria parlamentària. Com sempre, les causes seran múltiples i aniran des de la desafecció fins a l'abstenció i passant per la jugada envoltant del PSOE. Però el cas és que el processisme ha perdut el control institucional de la Generalitat.
De moment, la manca d'autocrítica ha estat notable. Com a molt, algunes figures que van estar a la rebotiga, com David Madí, han dit amb claredat que el processisme arrossegava un infantilisme massa inoperant.
Però la veritat és que no només no hi ha autocrítica, sinó que també abunda la mala fe. En aquest sentit, destaca, per exemple, que Junts no només se sorprengui, sinó que critiqui, l'evidència que el PSC col·loca ara els seus afins en càrrecs de responsabilitat, com ha passat amb una de les noves caps de comunicació del Govern, Cristina Farrés, exdirectora de Crònica Global.
I pel que sembla, aquesta mala fe processista està molt concentrada en la qüestió mediàtica. De prometre el conflicte amb l'Estat, i ni més ni menys que organitzar una independència, el processisme i els seus satèl·lits han passat a celebrar dades d'audiència. Encara més, a celebrar males dades d'audiència alienes.
Petits èxits per al processisme
El president Illa va donar aquesta setmana una entrevista a TV3.
Atesa la desafecció política i el perfil baix d'Illa, les dades d'audiència van ser molt modestes. L'entrevista només va assolir un 9,8% de share, que es va traduir en uns anecdòtics 168.000 espectadors. Això ha servit perquè el processisme hagi engegat la maquinària de mala fe per denunciar les dades d'audiència.
Vilaweb, que fa poc s'apuntava a la idea que Illa és el 155è president, donava corda a l'assumpte amb aquesta notícia:
De la mateixa manera, Vilaweb remarca que aquestes dades d'audiència són pitjors que les que van obtenir l'expresident Aragonès i l'expresident Puigdemont a les seves respectives entrevistes.
L'èxit, doncs, no només és celebrar les males dades d'Illa, sinó recordar el passat. Encara que vingui a remarcar el fet que, ara, el president és Illa.
Més notícies: