Salvador Illa marca perfil propi i deixa les coses clares als seus socis

Salvador Illa no és Pedro Sánchez. Mentre un aixeca "murs" i trinxeres entre bons i dolents al Congrés, l'altre continua erigint-se com el líder de la centralitat política a Catalunya.

En els pocs dies que fa que Illa és al capdavant del Govern, ha començat a deixar clar en què consistirà el seu mandat. Ara com ara, ja ha estat criticat per les seves concessions els processistes i també per haver contractat perfils espanyolistes. Jugar a l'equilibri de la centralitat té els seus perills i pots acabar rebent per tot arreu, però Salvador Illa sembla decidit a continuar exercint aquest paper.

Ja a l'oposició va voler reforçar aquest perfil d'home de pactes, capaç d'assolir acords amb (gairebé) totes les forces polítiques. De fet, en campanya ja va dir que volia poder pactar amb tothom, exceptuant Vox i Aliança Catalana, a qui aplica un cordó sanitari. Fa anys que Salvador Illa deixa clar que vol ocupar aquesta centralitat política que va quedar òrfena amb la desaparició de CiU i que ningú ha sabut (o volgut) ocupar en l'última dècada.

Les primeres accions del nou Govern van encaminades a aquesta visió que té el líder del PSC. D'una banda, ha impulsat mesures anomenades progressistes que ja són marca de la casa dels socialistes. El cas més clar és la llei de barris, que recuperarà de l'antic tripartit per millorar les infraestructures a les àrees urbanes més degradades. D'altra banda, però, també s'han acostat a sectors empresarials. I, en aquest cas, l'exemple més evident és la contundència a l'hora de parlar de l'ampliació del Prat.

Salvador Illa va anunciar que buscarà desbloquejar l'ampliació pendent del principal aeroport de Catalunya. Es tracta d'unes demandes principals del teixit econòmic i empresarial català. I que el PSC sempre ha considerat clau per a la “transformació” que vol impulsar a Catalunya després d'una dècada de paràlisi per culpa del processisme. Tot i això, és també, al seu torn, un dels temes calents per a les formacions del 'no a tot' com ERC, els Comuns o la CUP.

L'esquerra immobilista catalana no ha tardat a carregar contra les intencions del nou Govern de la Generalitat. La CUP, totalment irrellevant respecte a l'aritmètica parlamentària, ja ha posat el crit al cel. Més destacada és la queixa d'ERC i els Comuns, els principals socis de Salvador Illa aquesta legislatura.

Per als republicans, l'ampliació de l'aeroport és una línia vermella. Per als de Jéssica Albiach, és una mesura que “no té cap sentit” i que “no acompanyarem al Govern en mesures que siguin un error”. Aquestes esquerres, que han marcat la política catalana els darrers anys, poden veure ara com, tot i permetre la investidura d'Illa, aquest té alternatives per no haver de cedir davant seu i les seves demandes que paralitzen Catalunya. 

La qüestió de l'ampliació de l'aeroport del Prat, que està encallada des del 2021, evidencia diverses coses. D'una banda, que Salvador Illa està disposat a fer concessions als seus socis, però sense deixar de marcar perfil propi ni cedir davant d'aquells impulsors del 'no a tot' que Alejandro Fernández titllava de “perroflautisme contemplatiu”.

De l'altra, també posa a prova la capacitat d'Illa d'exercir aquest carril central a la política catalana que vol ocupar. Si no pot tirar endavant certes mesures amb ERC i els Comuns, ho farà amb Junts o amb el PP. El cas de l'aeroport serà la primera prova de foc en aquest sentit. A diferència de Pedro Sánchez, que per mantenir la seva fràgil majoria fa temps que es veu arrossegat per polítiques woke, amnisties i altres idees per l'estil per acontentar els seus socis, Salvador Illa vol demostrar que pot navegar per aquesta centralitat tan absent els últims anys en una política marcada per les trinxeres.