Qui va ser mà dreta d'Artur Mas demana a ERC i Junts que pactin amb Salvador Illa

David Madí és una figura molt interessant de la política catalana. Mà dreta de l'expresident Mas, Madí va ser una veu determinant a l'etapa final de Convergència. Amb un accés privilegiat a la fontaneria processista, Madí ha publicat el llibre 'Merèixer la victòria' (editorial Columna) i la seva anàlisi no deixa de ser prou lúcid. En una entrevista de promoció del llibre per a El Periódico ha deixat algunes reflexions oportunes.

Una ingenuïtat de fàbrica

D'entrada, Madí constata sense mitges tintes que el procés ha tingut una forta càrrega "d'ingenuïtat i infantilisme”. Començant per la unitat independentista, que era l'única possibilitat real d'haver aconseguit alguna cosa i es va malmetre per una barreja d'electoralisme i mediocritat estratègica. “Em posa molt nerviós la ingenuïtat”, diu Madí.

A preguntes sobre l'última ocurrència de l'expresident Mas de ressuscitar un front ampli independentista, Madí diu que el 12M ha portat Catalunya per un altre camí. “Per primera vegada des del 1980 el catalanisme no suma majoria absoluta. Hi ha un milió de votants que fa una abstenció de càstig militant. No sé si són capaços d'entendre el diagnòstic, però, si no ho entenen, els passarà per sobre”, assenyala.

En aquesta línia, Madí és immisericordiós amb la incapacitat gairebé congènita del processisme per assumir el funcionament de la realitat política. “El catalanisme faria bé en entendre com funciona de debò tot”, diu abans de concloure que “s'estalviarien molts 'drama queen' als que ens tenen acostumats”.

Que el catalanisme maduri

Com no podia ser altrament, la qüestió més candent és la investidura d'un nou President . Sobre això, la postura de Madí està en continuïtat amb les crítiques. “El mandat d'aquestes eleccions és clar. Són un punt final al mandat de l'1 d'octubre i obren nous escenaris, sense majories”.

És a dir, que el processisme de Junts i ERC s'hauria d'oblidar d'intentar esmenar el resultat de les urnes amb malabars parlamentaris. Segons Madí, ara toca pactar i organitzar majories. A llarg termini, els escenaris són tres: “ho tornarem a fer”, “no farem res” o “ho farem diferent”.

Però la veritat és que Madí dona per descomptat l'escenari al qual ens dirigim. I aquest no és altre que un catalanisme que actua des de dins d'Espanya – en aliança amb els bascos – per anar obrint espais de possibilitat. Començant, és clar, pel concert econòmic.

Encara que potser el més rellevant de les paraules de Madí sigui la seva invitació que el catalanisme polític maduri. Amb caràcter general, demana al catalanisme que assumeixi el realisme polític. “Ara el poder fa por. És una enorme debilitat. Espanya és una gran nació forjada a força de violència, força i molts capítols on ha après a exercir el poder. I només respecta aquest poder”. Avís per a navegants.