Home amb ulleres i vestit parlant davant de dos micròfons.
POLÍTICA

L'entorn de Puigdemont ataca la nova directora de comunicació del Govern

Junts no sembla assumir que la pèrdua de la majoria 'indepe' implicava la pèrdua d'influència a les institucions

En essència, el que li passa a Junts és que perd poder. Per a un partit, aquest no és un problema menor.

De moment, els juntaires estan instal·lats a la negació. Certament, encara han d'assumir que la tornada messiànica de Puigdemont no ha funcionat i que el processisme ha perdut la majoria. A poc a poc, cal esperar que sorgeixin les primeres veus crítiques dins del partit.

En el cas particular del processisme polític, el greuge és doble perquè un dels elements més distintius ha estat el control mediàtic. I el que ha passat ara amb el nomenament de la nova directora de comunicació del Govern així ho demostra.

Salvador Illa i Cristina Farrés parlen en una trobada

Ara toca “espanyolisme” ultra

La nova directora de comunicació del Govern - la que organitzarà l'estratègia - és Cristina Farrés. Germana de l'actual alcaldessa de Sabadell i periodista de llarga trajectòria, Farrés era fins fa unes hores la directora de Crònica Global.

Poc després de conèixer-se el nomenament, l'entorn de Puigdemont ha sortit en massa a qualificar Farrés "d'ultra" i “espanyolista”. Aquesta, per exemple, sembla que és la línia editorial de Vilaweb, que ja es va apuntar a la idea que Salvador Illa és, a més d'un espanyolista, el 155è president:

Entre els que s'han animat a comentar la notícia hi ha Josep Lluís Alay, que ha aprofitat l'ocasió per treure a passejar "l'extrema dreta". De passada, li ha llançat un dard a ERC i als Comuns:

Així mateix, alguns altaveus de Junts a xarxes socials també han criticat amb duresa el nomenament de Farrés. Però el cert és que, més enllà de l'enuig, el relat no aconsegueix sortir de la idea de l'ultraespanyolisme, l'odi a l'expresident Puigdemont, la traïció d'ERC, etc.

Junts té altres problemes

En darrera instància, això és tan senzill com que el processisme (de Junts) ha perdut el poder. Tota la resta són reaccions més o menys previsibles i necessàries per al relat. El que és evident és que aquestes reaccions per part de Junts no podran ser contínues.

Al capdavall, el PSC ha arribat al poder i, com tot partit, intentarà colonitzar-lo. És a dir, que farà el mateix que fins ara han fet Junts, ERC i, en general, tots els partits polítics del món.

Carles Puigdemont parlant en un podi amb micròfons i una bandera al costat.

A llarg termini, tot això implica que Junts haurà de decidir què fa amb el seu futur perquè i) Puigdemont no és president ni ho serà; ii) el partit se'n va a l'oposició; i iii) Catalunya ha donat un canvi de rumb que alguns ja han sabut veure i assumir.

Ja li agradaria a Junts que el seu problema més gran fos el nomenament de Cristina Farrés.

➡️ Política

Més notícies: