De les urgències a les llistes d'espera: les xifres del col·lapse sanitari a Catalunya

Una de les prioritats del Govern de Salvador Illa per a aquesta legislatura va ser la reforma a fons del sistema sanitari català. Aquest arrossega almenys una dècada d'empitjorament que s'ha agreujat després de la pandèmia. El col·lapse de les urgències i l'embús a les llistes d'espera en són el millor reflex i alhora el més preocupant d'aquesta realitat.

El col·lapse de la sanitat a Catalunya és una mostra de la saturació dels serveis públics des de fa anys. Això és molt greu tenint en compte que Catalunya és la comunitat on es paguen més impostos. Ens trobem davant d'un cas clar de mala gestió i negligència política.

Aquesta setmana, The Objective va publicar en exclusiva les dades del Servei Català de Salut sobre les llistes d'espera. Catalunya lidera l'embús de les llistes d'espera quirúrgiques a Espanya. En deu anys han mort 18.682 persones esperant una operació. Durant aquest temps, el nombre de morts esperant una operació ha augmentat un 80%

L'acumulació de persones que esperen per operar-se augmenta lògicament els temps d'espera. Tot i que la mitjana és de 145 dies, més del 30% ha d'esperar més de sis mesos. Milers de persones a Espanya acaben esperant més d'un any per operar-se

L'altra cara del problema és el col·lapse de les urgències. El 2024 Catalunya va assolir la xifra rècord de 3,9 milions de persones ateses (un 21% més que els tres últims anys). Els hospitals catalans atenen cada dia més de 10.000 visites urgents, cosa que resulta del tot insostenible per a un sistema sanitari amb la inversió actual

Més pacients, menys professionals

El Govern de Salvador Illa va augmentar un 3,2% el pressupost i va destinar 36,5 milions a reforçar la xarxa sanitària, però no ha estat suficient. En part, perquè la inversió es produeix en un dels sistemes sanitaris de l'estat espanyol on menys s'ha invertit. Catalunya encara arrossega les conseqüències de les retallades en sanitat de l'època d'Artur Mas

Però a més, perquè el problema no és només de diners sinó de gestió. Un dels principals factors del col·lapse és que l'augment de pacients a causa de l'increment de la població no s'ha acompanyat d'un reforç suficient de les plantilles 

El Govern del PSC va nomenar un comitè d'experts per abordar la primera actualització del sistema sanitari català en quaranta anys. Les prioritats són reforçar l'atenció primària i adaptar el sistema al creixement poblacional per evitar el col·lapse de les urgències i reduir les llistes d'espera. Ara treballen a contrarellotge, perquè la reforma no pot esperar més

Deute mastodòntic

L'altre elefant a l'habitació és el del deute, que en el sistema sanitari català adquireix una dimensió gegantina. Segons les últimes estimacions la sanitat a Catalunya tindria un forat d'almenys 3.000 milions d'euros. Organismes com la Cambra de Comerç i Metges de Catalunya parlen fins i tot de més de 5.000 milions de dèficit

Això suposa 750 euros menys d'inversió per any i persona en relació amb la mitjana europea. De fet, tot i ser la comunitat on es paguen més impostos és també on es destina menys diners a sanitat (1.442 euros per habitant, davant dels 2.436 d'Astúries) 

Catalunya necessita doncs una injecció d'entre 3.000 i 5.000 milions d'euros per apropar-se als estàndards sanitaris europeus, tant en la qualitat com en la rapidesa de l'atenció. Tot i això, els experts adverteixen que fins i tot aquesta inversió podria ser insuficient si la població continua creixent al mateix ritme. Aquí sorgeixen altres debats incòmodes com la sostenibilitat dels serveis públics davant el repte migratori