La CUP segueix amb el seu vull i no puc: 'El motor del proper embat contra l'Estat'

La CUP té esperances. Moltes de fet: parlen de ser el "motor" del proper embat contra l'Estat. I ho fan després d'encadenar dos fracassos electorals i tenir un procés de refundació en marxa.

De no tenir diputats a plantar cara a l'Estat

Llevat que les properes autonòmiques portin alguna novetat, el procés es desmantella. Potser l'única sorpresa pot venir pel gir de Junts amb la qüestió migratòria. D'altra banda, el CIS parla i es repeteix: ERC s'enfonsa i Junts perd la clau de la investidura.

Tot i que envernissat amb la qüestió nacional, el pragmatisme de Junts i ERC no convenç. D'aquí un any podrem parlar amb propietat, però sembla que el procés sortirà de les institucions. Els més perjudicats són els que, precisament per ser els més perjudicats, fins i tot passen desapercebuts: la CUP.

Si ERC i Junts no es perceben com a útils, la CUP ni es percep: el votant català no el veu recorregut a la formació anticapitalista. I a tots els nivells: les municipals i les generals van certificar la seva irrellevància. Aquestes situacions porten els partits a l'equivalent d'un recés espiritual: un procés de refundació.

El Procés Garbí

Independència, feminisme, socialisme i ecologisme: a partir d'aquí, la CUP vol tornar entre els morts. Com és habitual, el debat d'idees és una lluita interna pel poder. En el cas de la CUP, hi ha dos sectors: Poble Lliure i Endavant.

Aquests sectors representen, en efecte, una refundació: la CUP debat si deixar enrere la idea que millor no governar. El coqueteig amb la irrellevància ara dona ales al sector més pragmàtic. “Voluntat de governar”, “vocació de majoria”, “més militància”, és a dir, poder.

I per les seves últimes declaracions, sembla que s'ho creuen. La formació obre la segona fase d'aquest procés de refundació i parlen de ser el “motor” del conflicte amb l'Estat. Les eleccions autonòmiques concretaran aquest canvi de rumb.