Comença la guerra civil a la CUP

Per frenar el seu camí a la irrellevància política, la CUP va decidir impulsar un procés de “refundació” que la mateixa organització va batejar com a “Procés de Garbí”. En els propers mesos, els anticapitalistes iniciaran una sèrie de debats interns en què, van dir, es podrà parlar de tot menys dels quatre punts bàsics del seu programa: independència, socialisme, feminisme i ecologisme.

La CUP fa anys que té diversos sectors enfrontats lliurant una lluita de poder intern. Els dos més destacats són el Poble Lliure, que aposta més per obrir-se a altres actors de l'independentisme, i Endavant, més propers a les tesis socialistes. Per entendre'ns com a exemple, els dos sectors que competeixen són els que, el 2016, volien fer president Artur Mas (Poble Lliure) i els que no (Endavant).

Aquesta batalla interna continua encara avui i ara pugnen per imposar les seves tesis en la nova etapa que vol iniciar el partit. En aquest sentit, Poble Lliure ja ha fet el seu primer pas. I ho ha fet amb un manifest signat per algunes de les principals cares visibles de la formació i el seu entorn.

Albert Botrán, exdiputat al Congrés; l'actual parlamentari Dani Cornellà; l'exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; el fotoperiodista Jordi Borràs; el cantant Lluís Llach; el tertulià i antic número 1 a les eleccions al Parlament, Antonio Baños; o l'actual alcalde de Girona, Lluc Salellas, són alguns dels més de 130 signants del document esmentat.

Aposten per “governar”

Un dels eterns debats interns que ha tingut sempre la CUP és el d'assumir -o no- responsabilitats de govern. Més enllà de la política municipal, els anticapitalistes mai no han tingut aquesta responsabilitat, cosa que els va permetre, per exemple, no tenir represàlies per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Ara, aquest sector intern de la CUP aposta per tenir “voluntat de governar”, això sí, “sempre que es donin les condicions”. A més, demanen que hi hagi “més pluralitat i més militància” i tenir una “vocació de majoria”.

Més enllà de la pròpia estratègia interna, els signants reconeixen que “ERC i la CUP” han estat “visiblement castigats” a les últimes cites electorals. Fet que coincideix, diuen, amb la desmobilització de l'electorat i amb un cert augment dels suports a la dreta i fins i tot a l'extrema dreta.