La CUP canvia d'estratègia: del no a tot a pactes amb el PSC

En tan sols una setmana hem vist la CUP aprovar dos pressupostos municipals del PSC. En un cas va ser a Vilafranca del Penedès i l'altre a Tortosa. En ambdós casos, els cupaires parlaven d'aprofitar governs en minoria per aconseguir concessions per part del PSC.

A partir d'aquí, es posa en marxa el convenient relat per justificar la “responsabilitat” cap a la ciutadania. En aquest sentit, les concessions en matèria d'habitatge són les més socorregudes perquè l'esquerra pugui justificar els seus vots. Això és quelcom que també s'observa al Parlament, amb uns Comuns que intenten capitalitzar al màxim les concessions d'Illa.

Tornant a la CUP, el que resulta evident és que la formació anticapitalista es serveix de la particular lògica municipal per justificar un canvi d'estratègia general. Com s'explicà a E-Notícies amb motiu del Procés Garbí, l'objectiu de la CUP és entrar a formar part d'una vida política normal. Per aquesta raó, es presenten com a grans novetats coses que són habituals en la vida parlamentària: concessions, aliances circumstancials, jocs d'estira-i-arronsa, etc.

Ser un partit normal o almenys semblar-ho

I és que, en línies generals, el nou plantejament de la CUP consisteix a deixar de ser percebut com un partit automarginal. Això explica que també veiem la CUP reivindicant les noves formes de comunicació política. De la mateixa manera, el partit també ha fet canvis orgànics perquè la ineficaç estructura interna no tombi en un o dos anys tota l'estratègia.

En última instància, aquest és el resultat del daltabaix electoral que han patit les esquerres woke, que no és més que un subproducte del daltabaix processista. I certament, la CUP va ser el primer partit processista que assumí el nou escenari electoral i social. Tanmateix, també és cert que la CUP, abans de les eleccions autonòmiques, ja venia d'una època molt dolenta i amb el Procés Garbí ja en marxa.

L'horitzó que té veritable interès serà el del Parlament. És a dir, que caldrà veure com i de quina manera la CUP trasllada la lògica municipal a la lògica parlamentària a llarg termini. D'entrada, tot apunta a una oposició sense quarter contra el PSC amb l'esperança d'un enfortiment del moviment independentista.