ACN La CUP evidencia el seu declivi amb la culminació del procés de Garbí
Acusen la direcció de sectaris i de promoure vetos i assetjament
La CUP acaba la primera part de la seva travessia pel desert. Dissabte passat, els cupaires van posar el punt final al seu procés de refundació, el conegut com a “procés Garbí”. Es tracta del període de reflexió que va obrir el partit després de la seva caiguda electoral a les últimes eleccions autonòmiques.
Ara bé, aquest procés no ha estat exempt de crítiques i tensions internes. Entre altres raons, perquè en aquesta darrera assemblea hi han participat 700 militants. Això representa de l'ordre del 42% dels afiliats que la CUP diu que té, que ronden els 3.000.
Què han decidit?
L'objectiu és “conquerir les institucions”, expliquen des de la CUP. Això passa per fer-se un espai dins del mercat de l'esquerra sobiranista. Per aconseguir-ho han fet algunes concessions a la realitat operativa d'un partit i de l'estratègia política.
La CUP cerca el seu lloc | @cupnacional
En aquest sentit, les dues conclusions del Procés Garbí són logístiques i busquen desfer-se de la ineficàcia interna del partit. La primera és que el comandament de la Secretaria Nacional s'allargui de dos a quatre anys per guanyar estabilitat. La segona, més indefinida, té a veure amb l'estratègia comunicativa i social del partit.
“Potser no ens hem sabut explicar bé”, ha dit Non Casadevall, una de les integrants del grup que ha redactat el full de ruta. De fet, l'assemblea de Nou Barris ha qualificat de “criptollenguatge de gran càrrega poètica” el discurs de la CUP fins ara. Això explica el “rebuig a la major part de la classe treballadora”.
En darrer terme, la nova estratègia de la CUP es redueix a fer política. És a dir, a ocupar el màxim d'espais de poder polític, assenyala el document de conclusions. Així mateix, donen per descomptat la “feina puntual amb altres forces”, com Junts, ERC i Comuns.
Crítiques a la conclusió del procés
Amb una marcada tendència al debat intern, aquest nou full de ruta no ha estat exempt de crítiques. Començant per algunes assemblees locals, que han mostrat els seus recels davant dels partits processistes. Els qualifiquen de “neoautonomistes” i demanen que es “descarti” ja qualsevol possibilitat de pactes.
Altres grups, en canvi, impugnen tant les conclusions com el procés per arribar-hi. Acusen la direcció de "segrestar" el partit a través d'una minoria. El grup PUIC eleva el to i qualifica la directiva "d'autèntic càncer tant per a la democràcia interna com per a la utilitat de la CUP a nivell institucional".
Altres militants han denunciat l'existència de vetos i l'escassa mobilització de la militància. En aquest sentit, consideren que les conclusions no poden ser representatives de la militància del partit:
Una de les crítiques plantejades a la directiva | Twitter
En qualsevol cas, aquesta nova reorganització de la CUP no és un vers solt dins de l'espai independentista. Després de la desfeta processista, els tres partits fonamentals (Junts, ERC i CUP) s'enfronten a canvis interns i a un futur incert.
Més notícies: