Creix el mal rotllo entre els sindicats de l'habitatge a Catalunya

Per a l'esquerra, el problema de l'habitatge és un problema més polític que econòmic. El seu principal interès és capitalitzar un descontentament social que va a ritme de convertir-se en el gran eix de la política catalana. I com que la història no es repeteix, però sí rima, ara assistim al que ja vam viure en els anys posteriors a la crisi del 2008.

Després de la crisi del 2008, diferents organitzacions sindicals de tendència progressista van capitalitzar el problema hipotecari. Era l'època de la Colau activista, de la famosa “dació en pagament” i, en definitiva, de la gestació del 15M. És a dir, una època de problemes econòmics que l'esquerra rendibilitza per impulsar carreres que, a la llarga, es dilueixen en les seves promeses.

I, per ara, la situació es presenta molt semblant. El problema immobiliari ha passat de les hipoteques (crèdit) al lloguer, i els sindicats d'habitatge demanen mesures maximalistes. Entre aquestes, destaquen l'expropiació, la limitació de preus per decret i fins i tot una vaga de lloguers. El que tampoc falta és la clàssica divisió interna de l'esquerra.

Dos sindicats, dos discursos

Però a falta de concretar totes aquestes mesures, els diferents sindicats d'habitatge ja han començat a llançar-se els seus dards. Dins del moviment hi ha dos sectors. El primer és el Sindicat de Llogateres, més afí als Comuns, i el segon és el Sindicat d'Habitatge Socialista, en l'òrbita de la CUP.

I, com tothom veu clar, la líder del primer sindicat, Carme Arcarazo, fa mèrits per ser la nova Ada Colau. Això ja obre una escletxa entre ambdós sectors. La portaveu del Sindicat Socialista, Marina Parés, va llançar aquest cap de setmana el primer dard: “els sindicats no serem el trampolí electoral d'una nova Ada Colau”:

El sindicat més afí a la CUP no està en aquests moments interessat a promocionar lideratges particulars. Per contra, el seu interès està a posar en circulació un ambient ideològic al voltant de la idea que “l'habitatge no és un negoci”. Això explica que un altre dels eslògans que van defensar aquest dissabte va ser que “la lluita per l'habitatge és la lluita pel socialisme”.

Per ara, el problema immobiliari no ha fet més que aterrar. Paral·lelament a aquestes protestes i divisions internes, el Govern ha posat en marxa un pla molt ambiciós d'habitatge públic. Però el cert és que, per ara, l'intervencionisme en el mercat només ha retirat més oferta.