Segueix la guerra a l'entorn de la CUP: un excandidat acusa de 'racista' el partit

Segueix el mal rotllo a l'espai polític de la CUP. Fa temps que la guerra interna s'ha instal·lat a l'entorn cupaire. Les crítiques i atacs s'han convertit en quelcom habitual.

Vinguin de l'escissió que van patir fa uns mesos (i de la qual va néixer Organització Juvenil Socialista -OJS-) o vinguin fins i tot des de dins de la formació, la CUP evidencia la seva decadència electoral amb una disputa, baralla i discussió constant entre ells mateixos. És el que té jugar a la puresa ideològica, que sempre sorgirà algú més pur que tu a retreure't coses.

L'últim xoc públic l'han protagonitzat Santi Aranya, excandidat de la CUP a les llistes per Barcelona a les últimes eleccions municipals, i Albert Botran, exdiputat dels cupaires al Congrés.

No és la primera vegada que Aranya ataca el seu antic partit. I, a jutjar per la duresa de les seves paraules, tampoc serà l'última. Fa uns dies qualificava de "merda" els seus excompanys i reconeixia sentir-se avergonyit d'haver format part de la CUP.

Ara directament ha definit com a "racista" el seu expartit. L'origen d'aquest atac és un article publicat per Botran sobre l'independentisme, l'antiracisme i la lluita per la defensa de la llengua catalana anomenat "Exigir el català no és racista". Segons Aranya, "exigir el català és racista".

L'excandidat per Barcelona també retreu a Albert Botran "comprar els marcs de l'extrema dreta com el de la multireincidència". I, com és habitual en aquests casos, no ha faltat el comodí de "li estàs fent el joc a l'extrema dreta". Per rematar-ho, Aranya acaba insultant l'exdiputat cupaire: "cal ser imbècil".

En el seu article, Albert Botran discrepa de Daniel Ortiz, una activista d'origen peruà que sempre ha estat molt crítica respecte a alguns posicionaments de defensa del català. Segons Aranya, que posa de relleu que l'article és també un atac a unes paraules de l'exdiputada cupaire al Parlament, Basha Changue (que, al seu torn, va ser acusada pel partit d'"espanyolista"), retreu a Botran que sigui un "blanquet" que diu a Changue i a Ortiz que no tenen raó.

És veritat que cada cop costa més saber exactament sobre què es barallen. Com ha passat molts cops, l'entorn cupaire es troba debatent sobre les seves coses mentre cada cop s'allunyen més i més dels seus potencials votants. I, els pocs que van quedant, cada cop es barallen més entre ells. És, sens dubte, el camí perfecte cap a la irrellevància política.