Europa Press Una escissió interna ataca la CUP per la seva ‘deriva reaccionària’
Aquesta situació era previsible: els partits antisistema tendeixen a la puresa ideològica i a la divisió interna
La CUP viu una crisi profunda després del seu enorme fracàs electoral en les darreres eleccions autonòmiques. L'anomenat “Procés Garbí”, un canvi d'estratègia per fer de la CUP un partit més accessible als pactes, no ha estat ben rebut per tots els sectors. Aquesta estratègia busca posicionar la CUP com un actor que pot torçar el braç al PSC en el marc del Parlament.
Tanmateix, aquest gir cap a una postura més negociadora ha generat un gran malestar dins dels sectors més radicals. Aquests sectors acusen la nova direcció de la CUP d'adoptar posicions que contradiuen la seva essència. Destaquen, per exemple, la seva implicació en la gestió institucional i el seu acostament al PSC, un partit que històricament s'ha vist com a adversari ideològic.
La CUP s'enfronta a una legislatura determinant | E-Noticies
Un dels exemples més recents que ha posat en evidència aquesta divisió interna és l'article publicat per Àlex Altadill a la revista Horitzó. En el seu article, Altadill denuncia el que considera una “deriva reaccionària” d'una part del partit. Es refereix, en essència, al suport de la CUP a Girona a un desallotjament dut a terme pel govern municipal.
Altadill afirma que la CUP està traint els seus principis en donar suport a les polítiques de desallotjament que afecten famílies treballadores. En la seva crítica, també assenyala la contradicció entre la suposada postura antisistema de la CUP i el seu alineament amb polítiques institucionals que afavoreixen el sistema capitalista. Assistim, en fi, a la clàssica tensió entre el purisme ideològic i la realitat de la gestió del poder
L'última bala que li queda a la CUP?
La crítica no es limita a les decisions preses pels alcaldes 'cupaires', sinó que també apunta a un gir ideològic més ampli dins del partit. Altadill es refereix a aquest canvi com una forma de "dilució" dins del moviment popular, en què la CUP perd la seva identitat original. Segons ell, el partit està cedint a la temptació de la negociació política amb les forces del poder, cosa que posa en perill la seva legitimitat com a organització revolucionària.
En el marc d'aquesta cruïlla, la CUP s'enfronta a una situació molt delicada i fins i tot existencial. La gran incògnita és si aquest canvi de rumb li permetrà ressorgir o, per contra, si aquesta és l'última legislatura del partit. El que ningú sembla advertir dins del partit és que la degradació de la CUP és només un cas particular de la degradació del processisme.
Més notícies: