Primer pla de Carles Puigdemont
POLÍTICA

Es complica l'amnistia per a Carles Puigdemont

La tramitació de l'amnistia rebaixa les expectatives del processisme: tenen assumit que no serà tan àmplia com volien

L'aterratge de l'amnistia no és fàcil. És més, és possible que sigui decebedor. A mesura que es tramita, sembla clar que no hi haurà espai per amnistiar tot allò que desitja l'independentisme.

Assoliments històrics, molts

Junts va plantejar la investidura com un exercici de pragmatisme que necessàriament havia d'estar amagat darrere de l'independentisme. El català a Europa, reconeixements històrics, un nou sistema de finançament, etc. Tot, però el que és fonamental l'amnistia: la condició necessària perquè, relat a part, Puigdemont pogués ressuscitar.

Això ha de presentar-se com un èxit i, si és possible, com un èxit històric. Evidentment, de cara a la galeria. Concretament, la galeria autonòmica, que és on treballen Junts i ERC.

Míriam Nogueras al Congrés dels Diputats en la seva intervenció parlant a la tarima

El PSOE donava crèdit i signava xecs perquè, total, després calia concretar allò pactat. I és a la concreció on tot canvia. En el cas de l'amnistia, Junts va anar amb tot: postura maximalista, és a dir, que l'amnistia arribés a tot arreu.

Els lletrats del Congrés van posar algun matís a aquest assumpte. Van assenyalar que la llei d'amnistia estava agafant tanta envergadura que exigia una reforma constitucional. De fet, el PSOE s'escuda ara a la Constitució: a Junts li diuen que ja l'estan estirant molt.

Salvar el soldat Puigdemont

En última instància, el que Junts demana al PSOE és poder executiu: que se salti tots els obstacles a base de decrets. Però la justícia posa problemes. La prova és a la tírria que l'independentisme ha agafat al jutge García-Castellón.

Junts i ERC demanen, per exemple, que el Tsunami Democràtic i els CDR entrin a l'amnistia. Ho van demanar a les esmenes que van presentar al Congrés, que per necessitats de relat calia presentar. Però sabien que no se'n sortirien i tant Junts com ERC ho tenien assumit.

Muntatge amb Carles Puigdemont visiblement enfadat i Pere Aragonès somrient amb el Parlament de Catalunya de fons

Tot, en fi, queda com el que és: un exercici de funambulisme entre la realitat i la propaganda. I cadascú amb el seu fort i amb el PSOE repartint joc: ERC amb el traspàs de Rodalies i Junts amb la immigració. El cas és que hi ha un nucli d'interessos al qual, aquí sí, el processisme no hi renunciarà i un altre que dramatitzarà per allò de les eleccions autonòmiques.

➡️ Política

Més notícies: