Europa Press, e-Notícies ERC, la gran derrotada de l'esperpèntica votació dels decrets al Congrés
El xantatge de Junts a Pedro Sánchez és un missatge al votant català i de passada una campanya electoral per endavant
Fins fa poc, ERC tenia el monopoli del pragmatisme. Però ara ha sortit un competidor que necessita marcar terreny. Amb el soroll que ha fet Junts, els republicans es queden afònics a Madrid i a Catalunya.
Junts té pressa i actua ràpid
El que fa Junts no és improvisat, o el que és el mateix: que ve de lluny. Fins fa res, Puigdemont estava en un no radical a tot i assegurava que Sánchez “no seria primer ministre amb els vots de Junts”. Tot va canviar amb els seus set diputats, incloent-hi la urgència que de sobte va tenir Junts per tornar a ser algú.
A més, l'operació no era ni és fàcil: pactar amb Espanya per treure'n profit i que no els mengi la hipocresia davant del votant independentista. Cosa que l'expresident Torra els retreu subtilment cada vegada que té oportunitat de fer-ho. No així els expresidents Mas i Pujol, que beneeixen el gir per allò de fer política.
La batalla de fons és entre Junts i ERC | Europa Press, E-Noticies
Però en aquest sistema multipartidista, en què una peça afecta una altra, el gir de Junts ha tingut un efecte inesperat: enfonsar ERC. Amb la votació d'ahir, el que arriba al votant català és que Junts pot portar al límit el Gobierno. Davant d'això, ERC no sembla saber reaccionar: ni Junqueras ni Aragonès s'han pronunciat a Twitter.
Partits autonòmics: eleccions autonòmiques
El destí són les eleccions autonòmiques i la resta és folklore: en això, Junts ha escombrat ERC. Tot el que ha tret Puigdemont és a l'aire: els riscos sobre l'amnistia són els mateixos encara que se suprimeixi el 43 bis i el traspàs de la immigració va per llarg. Però en termes electorals això és el menys important perquè, a més, Junts ha fet soroll mediàtic, que és gairebé equivalent a existir.
El president Aragonès ni hi és ni se l'espera | ACN
D'altra banda, la morbositat de la inestabilitat també els ho ha quedat Junts. “Som aquí per canviar la relació entre Catalunya i Espanya, no per perpetuar-la”, va dir Nogueras mirant Sánchez i referint-se a Rufián. I que Junts no tingui poder fàctic a la Generalitat és una cosa que, ara mateix, els beneficia.
El motiu és evident: els pressupostos de l'Aragonès depenen del PSC. Això fa que els republicans tinguin un marge per fer xantatge pràcticament nul. Junts, per contra, està en un moment electoralista-inflacionari: apujar el preu de les exigències fins que exploti la bombolla. Propera parada, el concert econòmic català.
Més notícies: