Primer pla de Sílvia Orriols amb la bandera catalana de fons
POLÍTICA

L'establishment culpa ara Sílvia Orriols de fomentar un 'mercat negre'

Els mitjans subvencionats continuen alimentant la polèmica respecte a la política legal d'empadronament de l'alcaldessa de Ripoll

És evident que Sílvia Orriols no és simplement l'alcaldessa de Ripoll. Mancant -com a molt- un any per a les eleccions catalanes, la líder d'Aliança Catalana s'ha convertit en una amenaça per a l'establishment a Catalunya a jutjar per la campanya que han iniciat diversos mitjans subvencionats contra ella i la seva política d'empadronament. Una política d'empadronament que no només compleix la llei, sinó que també apliquen altres municipis governats per ERC, Junts o PSC.

Diari ARA, TV3, NacióDigital, entre altres, fa dies que assenyalen Sílvia Orriols i les seves polítiques mentre li apliquen un cordó sanitari informatiu que impedeix a la batllessa explicar la seva versió. El mitjà que recentment més ha redoblat els seus atacs contra ella ha estat El Periódico. Fa dies que parla de la legal política d'empadronament d'Orriols. Fins i tot la seva directora adjunta, Gemma Martínez, va arribar a escriure un article en què demanava "menys alcaldessa de Ripoll i més Morad", criticant la líder d'Aliança Catalana mentre elogiava el controvertit cantant de l'Hospitalet, que té diverses causes judicials obertes .

Ara culpa Sílvia Orriols de fomentar un 'mercat negre'

L'últim capítol de la campanya contra Sílvia Orriols ha estat la notícia publicada aquest dimarts per El Periódico. Aquest mitjà, que l'any passat es va emportar 642.000 euros de diners públics gràcies a les generoses subvencions concedides per la Generalitat, acusa ara l'Orriols de fomentar un "mercat negre" de padrons. "Les traves de l'alcaldessa inciten el mercat negre", titula el diari.

El cos de la notícia segueix el mateix patró que les darreres informacions publicades sobre aquesta qüestió. Com que és completament legal el que està fent Orriols -revisar a fons les sol·licituds dins del termini de tres mesos que li permet la llei-, opten per donar veu a veïns afectats per provocar l'empatia del lector cap a uns ciutadans que, si són víctimes d'algú, en qualsevol cas, ho serien de la llei i de les màfies.

La peça exposa que una mare nouvinguda ha rebut una oferta d'una màfia per empadronar-se ella i els seus fills a un preu de 200 euros per persona. Això sí, a la part final de la notícia explica que aquestes màfies operen des de fa anys a Catalunya. I ho fan a molts municipis, inclosa Barcelona. D'aquesta manera, la premsa subvencionada segueix la campanya contra un càrrec electe per fer complir la llei, acusant-la d'una cosa que també passa en altres localitats.