A Pedro Sánchez i als processistes se'ls complica l'amnistia

La Constitució no dona per més: això han vingut a dir els lletrats del Congrés dels Diputats. En el seu darrer informe, apunten que la llei d'amnistia requereix una reforma constitucional per quedar immaculada. Als pals que el PSOE i Junts es posen ells sols a les rodes, ara s'hi afegeix la possible inconstitucionalitat de tota l'obra.

Junts demana massa i no afluixa

Els interessos creats durant aquesta legislatura entren en conflicte entre ells. Puigdemont té l'objectiu clar i estreny: amb les esmenes a la llei d'amnistia ha tornat a la casella de sortida. Vol un blindatge absolut i complet per poder tornar al joc polític a Catalunya amb garanties.

Per la seva banda, Sánchez cedeix i ho fia tot al fet que Junts està lligat al PSOE: això de fer una moció de censura amb el PP ho van entendre com un fanal. Però mentrestant, els socialistes sortegen com poden la seva aliança amb la dreta catalana. Les contradiccions ideològiques els molesten, sí, però en última instància són prescindibles.

Ara bé, no tots els problemes són “de relat”. També n'hi ha de reals: la justícia, per exemple, s'ha posat en contra de l'amnistia (i per això Puigdemont vol el blindatge). Els últims a pronunciar-se han estat els lletrats del Congrés dels Diputats, que avisen que l'amnistia fa eslàlom amb la Constitució.

El repàs dels lletrats a la llei

Van ser els mateixos lletrats els que van admetre a tràmit la llei d'amnistia dient que no era inconstitucional. Però ara matisen i assenyalen que, si no inconstitucional, sí que planteja dubtes. El cas és que la Carta Magna no contempla instruccions ni regles per a una llei com la de l'amnistia.

Com ja van fer la darrera vegada, donen la darrera paraula al Tribunal Constitucional. Però deixen anotat que el més convenient seria una reforma constitucional que donés cabuda a l'amnistia. Que el PSOE ha estat pendent de sortejar la inconstitucionalitat de la seva cessió és una cosa que els lletrats ho deixen caure amb subtilesa. L'exposició de motius de la llei, diuen, és més llarga que la llei mateixa.

Al marge d'això, el repàs que han fet a la llei és important. Critiquen que es basi en una altra llei - la d'amnistia de 1977- prèvia a la Constitució. I que l'amnistia no és una competència de les Corts Generals i que els delictes de què es parla són “indeterminats”. Després, els lletrats assenyalen el que és evident: que els terminis d'aplicació de l'amnistia, del 2012 al 2023, no es corresponen amb el “caràcter excepcional d'una extinció de responsabilitat”.