Els CDR, contra Carles Puigdemont

Hi va haver un temps en què els Comitès de Defensa de la República (CDR) rendien pleitesia a Carles Puigdemont. Un temps en què els radicals del procés passaven informació a l'expresident i consultaven l'estratègia a seguir. Eren, efectivament, altres temps.

Ara, en plena crisi de l'espai independentista, els CDR criden l'abstenció a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Demanen castigar les formacions indepes, de les quals no se salva ni el partit de Puigdemont.

“Creiem que els partits mereixen una reprovació a les urnes, com a advertiment de cara a les eleccions autonòmiques que s'acosten”. Així ho expressen en un comunicat on lamenten la “degeneració” del processisme. Segons la seva visió, partits com Junts i ERC “posen en qüestió la validesa del mandat de l'1-O”.

Els CDR asseguren defensar aquest mandat i critiquen la ruptura de la unitat estratègica de l'independentisme. “Amb la tònica de pactes” després de les municipals “han apuntalat el PSC del 155 a diversos ajuntaments”, afegeixen.

Per tot això demanen una abstenció massiva de càstig als partits en unes eleccions que, a més, consideren d'un país estranger.

Rebel·lió contres les cúpules

La crida d'aquests comitès coincideix amb l'incendi desfermat al Consell de la República, institució presidida per Puigdemont. Les seves bases han esclatat davant de la crida a la votació massiva que ha fet l'expresident de manera unilateral. Una decisió que no comparteixen bona part dels inscrits en aquesta plataforma independentista.

Aquesta és només una mostra de la creixent desafecció entre les cúpules dels partits i les bases més radicalitzades. La ira dels radicals va anar inicialment dirigida cap a ERC, que fa temps va optar pel camí de la distensió. Ara li toca el torn a Waterloo, que fins fa poc era aliè a l'onada d'indignació contra els partits.

Puigdemont, al focus

Les coses han canviat, i Carles Puigdemont ja no només no és intocable sinó que a més a més és un dels principals assenyalats. Molts han perdut la confiança en la seva capacitat de reconduir la situació i fer efectiu el mandat de l'1-O. Cosa que es podria reflectir molt aviat en una abstenció histórica que enfonsa els partits independentistes al Congrés i al Senat.

Això se suma a la deriva de Junts, que després dels pactes municipals i de les diputacions ha quedat sense poder territorial efectiu. Per això Puigdemont va fer una crida a la desesperada a la votació massiva el 23-J.

Un gest que augmenta la seva impopularitat davant d'una massa independentista cansada dels seus líders.