Europa Press Junts posa data límit a la seva decisió sobre Pedro Sánchez
Davant la pressió de les enquestes, l’estratègia de Junts és cada cop més erràtica: ara, un altre ultimàtum
Junts ha llançat un advertiment amb data marcada al calendari. La portaveu del partit al Parlament, Mònica Sales, va assenyalar els plens del 7 i 9 d'octubre com el moment en què “començaran a passar coses”. Aquest advertiment ve amb condicional inclòs: que el PSC abandoni el “doble discurs” a Catalunya, Madrid i Suïssa.
La idea sorgeix de la darrera reunió del grup parlamentari a Waterloo, que va comptar amb la presència de Puigdemont i de dirigents com Míriam Nogueras o Toni Comín. Per enèsima vegada, Junts considera esgotat el marge de confiança amb el PSOE i, en conseqüència, intenta atacar des de Catalunya. En aquest sentit, Sales va advertir que no toleraran que els socialistes “torpedegin l'esperit de l'acord de Brussel·les”.
Un avís amb doble fons electoral
L'ultimàtum arriba en un context molt advers per a Junts. Segons una enquesta recent de Sigma Dos per a El Mundo, el partit perdria entre 9 i 11 escons si avui hi hagués eleccions. El sondeig reflecteix que gairebé la meitat del seu electorat (49,3%) vol trencar amb Sánchez, mentre que només un 40% dona suport a mantenir els pactes. Aquesta divisió interna alimenta una bossa d'indecisos del 21%, la més alta entre els grans partits catalans.
El PSC fa i desfà amb el processisme | Europa Press
El gran beneficiat d'aquest desgast seria Aliança Catalana, que passaria de 2 a entre 11 i 14 diputats. El transvasament de vots és directe: un 17,4% dels electors de Junts el 2024 s'inclinarien ara per la formació de Sílvia Orriols. L'amenaça es concentra especialment a Barcelona, on Junts podria perdre fins a sis escons, i a Girona, on Orriols ja s'acosta al seu resultat.
Una col·lecció d'ultimàtums
La veritat és que aquest no és el primer cop de puny damunt la taula de Junts. De fet, la legislatura de Puigdemont s'ha reduït a un joc d'amenaces cap al PSOE per arrencar concessions. La llista és molt nombrosa: competències en immigració, repartiment de 'menes', català a Europa, amnistia, etc. Sense anar més lluny, fa un mes, Puigdemont prometia una "tardor calenta" a Pedro Sánchez.
Com resulta evident, aquesta estratègia de Junts s'ha fusionat amb l'estratègia de salvació de Puigdemont via amnistia. El problema, és clar, era el calendari, factor que els juntaires no han calculat mai bé. I és que, entre la lentitud dels processos judicials i l'habilitat del PSOE per estirar les dates, a Junts se li crema la legislatura.
Paral·lelament a això, Junts tampoc ha calibrat el canvi polític dins de Catalunya a l'escalf del postprocés. I ara s'han trobat amb tota una estratègia (pressionar Madrid) que ha deixat buit el flanc d'Aliança Catalana. El resultat és aquest: una mescla confusa d'ultimàtums, concessions vaporoses i canvis de discurs a última hora.
Més notícies: