Catalunya té un problema amb els imams radicals: sense cens i 3 expulsats el 2025

Els atemptats de la Rambla i Cambrils el 2017 van fer saltar totes les alarmes sobre l'amenaça del gihadisme a Catalunya. Alguns feia anys que alertaven d'un augment de la radicalització de l'islam, però només van rebre menyspreu, marginació i insults. Ara, la regió s'enfronta a un nou repunt de l'islamisme que té en les mesquites un dels seus principals focus de propagació.

Després dels atemptats de 2017 va sorgir la iniciativa de crear un registre oficial de mesquites, que finalment va quedar en paper mullat. La Comissió Islàmica d'Espanya es va comprometre a l'elaboració d'un cens que, però, a dia d'avui, no existeix en cap comunitat. Tampoc a Catalunya, tot i que, segons la policia, una de cada tres mesquites està presa pel salafisme.

L'absència d'un registre oficial impedeix un control exhaustiu de centres de culte susceptibles de radicalització. Per exemple, segons va publicar The Objective, a Catalunya hi ha censades 326 mesquites però no totes estan registrades. Una d'aquestes és la de Figueres, l'imam de la qual va ser expulsat el passat febrer per difondre missatges radicals. 

Una altra és la de la Jonquera, el líder religiós de la qual també ha estat deportat aquest 2025 per suposar un perill per a la seguretat nacional. L'última expulsió va ser l'1 de juliol passat. La Policia Nacional va detenir i expulsar al Marroc un imam d'Olot que predicava el niqab per a les dones i la superioritat de la llei islàmica davant les lleis espanyoles.

Missatges radicals als fidels

Aquestes detencions s'emmarquen en un auge de l'activitat gihadista arran de l'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà. L'amenaça islamista està sent neutralitzada per una intensa activitat dels serveis secrets i les policies espanyola i catalana. Però l'absència d'un registre oficial de mesquites i líders religiosos en dificulta la tasca.

Els líders espirituals i els centres de culte de qualsevol religió poden inscriure's al Registre d'Entitats Religioses, però no en tenen l'obligació. A Catalunya, les autoritats ni tan sols saben quantes mesquites hi ha ni quants imams exactament. 

Això resulta inquietant perquè en la religió islàmica, més que en qualsevol altra, l'imam compleix una funció primordial com a dirigent de la comunitat. A Catalunya viu la comunitat musulmana més gran de tot Espanya, amb més de 660.000 persones que representen el 8,2% de la població. En les darreres dues dècades hi ha hagut una forta penetració de les corrents més radicals de l'islam, com el salafisme.

Aquestes corrents professen que la llei islàmica és superior a l'ordenament jurídic espanyol, i que les dones són éssers inferiors. Consideren els no musulmans com a infidels, i legitimen mètodes violents per a la guerra santa. D'aquí al terrorisme gihadista només hi ha un pas.

Debat sobre les mesquites i els imams

La policia, que ha incrementat l'activitat antiterrorista en els darrers dos anys, exerceix una vigilància activa sobre les mesquites i els seus imams. El debat sobre la necessitat d'un registre oficial, que va quedar diluït el 2017 per la crisi del Procés, torna a sorgir ara amb força.

Malgrat la gravetat de la situació, el diputat de Junts Agustí Colomines va proposar fa poc cursos de català per a imams radicals. És un exemple dramàtic de com el bonisme ha contribuït a l'auge de l'islamisme radical a Catalunya. 

Partits com Vox i Aliança Catalana han traslladat al Parlament la impugnació de l'islam com una religió incompatible amb els valors occidentals. Han portat a la llum pública debats com el vel islàmic, la mutilació genital o els matrimonis forçats. La detenció de tres imams el 2025 planteja ara la necessitat d'un nou debat sobre les mesquites i els seus líders religiosos.