Com els músics del Titanic: el processisme busca unir-se de nou en ple enfonsament

En teoria, molts podrien pensar que el més assenyat que pot fer ERC és investir Salvador Illa. Les previsions nefastes que tindria per als republicans una repetició electoral fa intuir que votar a favor del candidat del PSC seria la decisió més assenyada.

Tot i això, el temps avança. Les negociacions entre ERC i el PSC també, però els d'Esquerra ja han posat com a data límit finals del mes de juliol per decidir si investir o no Salvador Illa. El cronòmetre per a una possible repetició electoral ja està en marxa i tots els actors polítics ja es preparen per si, al final, els catalans han de tornar a les urnes el proper 13 d'octubre.

Un possible acord entre la cúpula republicana i els socialistes, a més, hauria de ser avalat per les bases d'ERC. I ningú no s'atreveix a assegurar que donin el seu vistiplau a un hipotètic pacte. Així doncs, el processisme ja s'ha posat en marxa per intentar evitar una nova debacle a les urnes. I és que ja són diverses cites electorals consecutives (municipals i generals del 2023 i autonòmiques i europees del 2024) en què els processistes no han parat de perdre vots.

Les pors de tots dos partits són diverses. Perquè més enllà de la tendència a la baixa que acumulen, ara hi ha un altre factor que els pot perjudicar encara més: l'auge de l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols.

Tothom té assumit que una repetició electoral beneficiaria el partit de l'alcaldessa de Ripoll. I que Aliança Catalana augmentaria en suports a costa d'un processisme en hores baixes i amb les relacions deteriorades des de fa temps.

Per aquest motiu, les cúpules d'ERC i Junts han posat fil a l'agulla per intentar curar ferides del passat. Marta Rovira es va reunir recentment amb Carles Puigdemont, que també es va veure amb Oriol Junqueras fa uns dies per llimar diferències. Des de fa temps, la relació entre els dos principals líders processistes està més que trencada. Però en temps dolents, toca replegar-se.

Ho resumia perfectament la periodista indepe Pilar Carracelas, “només van units quan les nòmines perillen”. I és que l'objectiu d'aquest acostament no és cap altre que bastir ponts per si cal tornar a fer una “llista unitària” en cas que hi hagi repetició electoral. I, així, intentar frenar (o com a mínim dissimular) la caiguda lliure que pateixen des de fa temps.

El comodí del victimisme apareix de nou

Un altre dels factors per reprendre aquesta unitat perduda en els darrers anys és l'estratègia victimista que uneix ERC i Junts. Amb la decisió de la justícia d'amnistiar gairebé mig centenar de policies, alhora que es negava l'amnistia a Carles Puigdemont ia Oriol Junqueras -entre altres líders del procés- pels delictes de malversació, el processisme torna a jugar la carta de la “repressió”.

Des d'ahir, dirigents dels dos partits han posat el crit al cel davant les darreres decisions de la justícia. Ho han fet sorpresos, com si ells no haguessin confeccionat la llei de l'amnistia, ni sabessin que el que ha passat les últimes hores passaria, ni que molts juristes advertissin des de fa temps que els policies serien amnistiats i que la malversació podia impedir l'amnistia a Puigdemont i companyia.

Però els va bé per al relat i intentar fer pinya conjuntament davant d'un panorama realment complicat. Perquè ja tenen assumit que la tornada de Puigdemont no serà una realitat en breu, igual que l'eliminació de la inhabilitació de Junqueras. I que, a més, poden venir unes eleccions que, amb un abstencionisme indepe i una Sílvia Orriols a l'alça, si no busquen fórmules imaginatives, la patacada a l'octubre pot tornar a ser terrible.